Comicis parlamentaris

Síria celebra eleccions enmig de la devastació de la guerra

Només les zones controlades pel règim van poder acudir a una votació en què es donava per segura la victòria del partit d’Assad

Síria celebra eleccions enmig de la devastació de la guerra

Andrea López-Tomàs

1
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Una part de Síria –no tota– estava cridada ahir a les urnes per elegir la composició del Parlament del país àrab, en uns comicis els resultats dels quals estan marcats i decidits amb temps i que són vistos amb total desinterès per la població que continua a Síria, després de 13 anys de guerra civil.

En aquesta votació no hi podien participar ni els refugiats fora del país ni els sirians que habiten les zones no controlades pel règim: l’opacitat és tal que, de fet, Damasc no va publicar cap xifra de persones que podien dipositar el seu vot. S’espera, per tant, que el partit del president sirià, Bashar al-Assad, el Baaz, guanyi la majoria absoluta de manera indiscutida.

Així, ahir van ser decidits els 250diputats del Parlament sirià: el Baaz va presentar 169 candidats i s’espera que tots ells resultin elegits. Els altres diputats són candidats independents que també donen suport, per descomptat, al president Assad. Segons l’índex anual de llibertats i drets de l’oenagé Freedom House, Síria és el país del món menys lliure empatat amb el Sudan del Sud, un lloc per davant de Corea del Nord i Eritrea.

Quatre zones de control

Notícies relacionades

Després de més d’una dècada de conflicte armat, Síria està en l’actualitat dividida en quatre grans zones de control: el sud i el centre del país estan controlats pel règim de Bashar, mentre que l’est està en mans de les milícies kurdes de les YPG, i el nord-oest està controlat per Hayat Tahrir al-Sham, grup gihadista que es va escindir d’Al-Qaida el 2018, i l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS), un paraigua de milícies opositores sirianes aliades i controlades per Turquia.

Turquia té tant poder sobre aquestes milícies, de fet, que Ankara controla l’economia, els subministraments i el proveïment de les regions de l’ELS, on hi ha també soldats regulars turcs. I la cosa no acaba aquí: és Turquia la que paga i finança –juntament amb Qatar– les milícies que formen l’ELS. Tot això, no obstant, podria canviar aviat. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha assenyalat durant les últimes setmanes que està disposat a reunir-se en persona amb Assad, una cosa que no passa des del 2011. En aquests 13 anys, Erdogan ha apostat activament per un canvi de règim a Damasc.

Temes:

El País Ankara