La Xina emprèn un conclave essencial per revifar la seva economia

Amb les últimes i decebedores dades econòmiques a les seves carpetes van arribar ahir gairebé 400 membres del Partit Comunista de la Xina a un dels conclaves més rellevants del calendari polític nacional. Del tercer ple del Comitè Central van sortir algunes de les directrius que expliquen la Xina d’avui i d’aquest esperen els experts vigoroses reformes que reanimin el moix clima postpandèmic.

Les xifres del segon trimestre recomanen urgència. El PIB va créixer al 4,7% interanual, per sota de tots els pronòstics i del 5,3% del primer. L’acumulat queda en el 5%, l’objectiu que s’havia marcat el Govern per a aquest exercici, però la tendència baixista i les nuvolades geoeconòmiques en l’horitzó dificultaran que s’assoleixi sense uns estímuls eficaços.

A la Xina l’afligeixen el seu sector immobiliari aliè a qualsevol mesura per reflotar-lo, els deutes elefantíacs dels governs locals, el ranc consum intern i un atur juvenil desconegut (la Xina va deixar d’oferir les xifres quan es va disparar) però preocupant. El maó va arribar a suposar un terç del PIB nacional en els seus dies de glòria i ara el llasta. Ni les lleis que flexibilitzen els crèdits ni les ordres als governs locals que comprin els excedents d’habitatges buits han empès una població que esmorza amb notícies d’immobiliàries que han fet fallida i que no poden entregar el que van prometre i cobrar. En la primera meitat de l’any ha caigut la inversió un 10% i les vendes s’han esfondrat un 25%. El clima pessimista explica l’estalvi massiu i que hagin baixat les adquisicions d’electrodomèstics i automòbils. L’optimisme arriba del sector d’alta tecnologia, el que la Xina etiqueta com a "noves forces de producció", que han absorbit part de la inversió que anava a l’habitatge. També de les exportacions, sorprenentment robustes, que van arribar al juny al seu màxim dels últims 15 mesos. És previsible que aviat notin les mossegades de les polítiques proteccionistes de Washington i Brussel·les, entossudits a gravar el que arriba de la Xina. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca agreujaria la dinàmica.

Desídia entre la població

Aquest quadre, inquietant però no tràgic, és el principal punt del programa dels membres del Comitè Central que aquesta setmana es reuneixen a porta tancada i fortament protegits per l’Exèrcit. No hi haurà filtracions i un comunicat oficial establirà les conclusions d’una cimera que genera tanta expectació entre els sinòlegs com desídia en la població.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Els tercers plens han jalonat la història contemporània xinesa. En aquests va proclamar l’obertura Deng Xiaoping, va jubilar la Xina la política del fill únic i va dinamitar el partit els límits de mandats presidencials perquè Xi Jinping aconseguís el tercer. D’aquests surten les línies mestres econòmiques i d’aquest s’espera que indiqui el camí per als pròxims cinc o deu anys. Es donen per descomptades les reformes, tenint en compte el quadre, però es debat la seva magnitud. Des de la Xina s’aventura una dimensió històrica. L’ultranacionalista diari Global Times parla d’"un nou capítol", mentre el Diari del Poble, principal òrgan del partit, esmenta "reformes àmplies" i fins i tot una "nova era de reforma i obertura", al·ludint a la mítica expressió de Deng. Xi ja va admetre mesos enrere els deures pendents del partit per "millorar el benestar del poble". En joc hi ha la seva promesa del 2020 de doblar el 2035 la renda per càpita xinesa per arribar al nivell de les nacions desenvolupades. La factura postpandèmica, la guerra a Ucraïna i les turbulències geopolítiques ho han posat en risc.

L’única certesa sobre les polítiques que sortiran del tercer ple és que decebran Occident. És probable que la Xina estimuli el sector privat i li confereixi més pes, però no afluixarà el timó de l’economia planificada. La recepta li ha donat quatre dècades d’èxit i no sembla que a la resta del món li vagi millor confiant en el mercat.