El Parlament Europeu reelegeix Metsola com a presidenta

La conservadora Roberta Metsola (Malta, 45 anys) va renovar el seu escó el 9 de juny amb més vots que cap altre eurodiputat en la història electoral de Malta, país on els votants ordenen per ordre de més a menys preferència els seus polítics.

Ahir la candidata del Partit Popular Europeu (PPE), que en els dos últims anys i mig ha hagut de lidiar amb el que ha sigut possiblement l’escàndol de corrupció més gran en la història de la Cambra, l’anomenat Catargate, va ser reelegida amb una allau de vots en un Parlament Europeu que la va consagrar com a presidenta fins al gener del 2027 amb una majoria àmplia de 562 vots.

Sessió constitutiva

La sessió constitutiva a l’hemicicle d’Estrasburg (França), que va donar inici a la desena legislatura, arrencava al so de l’himne de la Unió Europea, la Novena simfonia de Beethoven, i els discursos de les dues úniques candidates: l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, pel grup de l’Esquerra Europea –que també va tenir com a candidats Sira Rego i Pablo Iglesias en les dues legislatures anteriors–, i la candidata del PPE, Roberta Metsola, avalada pels socialistes i pels liberals i que el 2022 va ser elegida per primera vegada amb 458 vots a favor, enfront els 101 de l’ecologista Alice Kuhnke i els 57 de Sira Rego.

Aquest cop, el suport va ser encara més massiu. Amb 623 vots vàlids (se’n van emetre 699), la majoria absoluta havia quedat fixada en 312 vots. Metsola va superar amb escreix el llindar requerit al rebre 562 vots a favor, el 90,2% dels vots vàlids, enfront els 61 que va obtenir Montero –quinze més dels escons que té el seu grup– i que suposen el 9,8% del total. Es tracta, segons fonts de la Cambra, del percentatge de vot més gran que ha rebut mai un president en la història del Parlament Europeu i confirma que no només va rebre l’aval dels populars, socialistes i liberals, sinó també d’altres grups com els verds, els conservadors i reformistes, i probablement –el vot és secret– de l’ala més dretana.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El llibertari que irrita Rússia i Occident

"És difícil expressar amb paraules el que significa per a una dona que va créixer en una illa del nostre Mediterrani estar avui aquí davant de vostès. Per a mi, valia la pena lluitar per Europa. Mai va ser perfecta, però miràvem al Parlament Europeu com un símbol de normes, oportunitats, reconciliació. Era la nostra garantia d’Estat de dret, d’igualtat, de democràcia, de llibertat, de prosperitat", va reivindicar la maltesa tot just prendre la paraula davant un ple en el qual més de la meitat dels eurodiputats (el 54%) estrenen mandat i en el qual el 39% són dones (40% en la legislatura passada). Metsola va prometre, després de ser elegida, treballar per "tendir ponts" entre les diferents forces de la Cambra, "construir en lloc de destruir" i mantenir "sempre" la seva porta oberta.

Advocada i graduada del Col·legi d’Europa de Brussel·les, d’on surten molts dels funcionaris europeus, la conservadora va tornar a deixar clar que la seva "passió" pel projecte europeu "no ha disminuït" des que va aconseguir la presidència el gener del 2022 i que continua compromesa a "ajudar a construir-lo millor" i a "salvar les distàncies que encara hi ha entre el que la gent espera d’Europa i el que podem oferir", en un escenari polític complicat que requerirà un "lideratge fort", representant el Parlament en els estats membre o donant la cara a Kíiv, Chisinau i més enllà", va dir.