Torna a les llistes d’èxits el llibre del candidat a vicepresident de Trump

Quan el 2016 J. D. Vance va publicar les seves memòries, Donald Trump encara no era president dels EUA: corria el mes de juny i encara faltaven mesos per a les eleccions, però el llibre Hillbilly, una elegia rural no va trigar a convertir-se en un supervendes empès per la mediàtica gira de Vance, que connectava com feia temps que no ho feia ningú amb aquesta Amèrica pessimista que no lluitava per canviar la seva sort.

Vance es preguntava en el seu llibre qui el voldria comprar, sent ell un desconegut que l’únic que havia aconseguit era llicenciar-se a l’escola de Dret de Yale com 200 persones més fan cada any i de les quals ningú té interès a llegir sobre les seves vides. "No soc un senador, un governador, un secretari d’Estat. No he creat una empresa de dos milions de dòlars, o una organització per canviar el món, no he fet res d’extraordinari", deia en el pròleg. I llavors deixava anar la càrrega de profunditat, quan afegia que volia compartir la seva història per haver aconseguit una cosa ordinària, un matrimoni amb fills, gossos i una feina, una cosa que on va néixer, a Middletown, Ohio, és inconcebible. En l’entorn de Vance, els més afortunats viuen d’ajudes i els més desgraciats moren de sobredosi.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Criat pels seus avis, envoltat d’exemples de fracàs, Vance teixeix la memòria emocional d’una part important de nord-americans dels Apalatxes, coneguts pejorativament com a "escombraries blanques" i que ell considera veïns i amics que van quedar endarrerits davant els canvis industrials del país que els va portar a la pobresa. Tot i que ja llavors admetia que les polítiques públiques poden ajudar, apuntava que havien de recuperar per ells mateixos uns valors que han abandonat, la cultura de l’esforç i altres principis conservadors. "Vull que la gent sàpiga el que se sent quan estàs a punt de perdre-ho tot i tires endavant, que entengui que els afortunats com jo que hem viscut el somni americà encara patim els dimonis del nostre passat", va dir.

El retrat d’aquesta Amèrica que menysprea les elits urbanes, que en el moment de publicar el llibre encarnava com ningú el model demòcrata d’Obama i Clinton és també el d’una Amèrica que necessita herois com no els tenen des de Reagan, i que no els troba. Potser fins ara.