Trump reforça la seva aura quasi mística entre els republicans arran de l’atemptat

La convenció del partit viu com un autèntic èxtasi col·lectiu la primera aparició pública del candidat a president, rebut com un ídol

El vell aparell que abans del 2016 manava en la formació o s’ha sumat a l candidat o no ha sigut convidat

Trump reforça la seva aura quasi mística entre els republicans arran de l’atemptat
4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Quan Donald Trump va entrar dilluns a la nit al camp del Fiserv Forum de Milwaukee, amb l’orella dreta coberta per un enorme embenat, a la convenció nacional republicana es va viure un autèntic èxtasi col·lectiu. Era la primera aparició pública des de l’atemptat fallit de dissabte del líder, nominat oficialment hores abans com a candidat del partit per a les eleccions del novembre. Va ser rebut com un heroi, com un màrtir, com un ídol, amb tal entrega que fins i tot va fer que un polític que rares vegades es permet donar mostres d’emoció baixés per uns segons la guàrdia i exposés la seva humanitat.

Era també un moment que ajudava a entendre realitats que les dues primeres jornades d’aquest conclave ja han fet evidents: la figura gairebé mística que és Trump per als republicans s’ha elevat encara més en aquests altars que el veuen com un elegit diví. Però no és només un protegit de Déu. Ell mateix ja és el senyor únic, totpoderós i omnipresent del Partit Republicà.

La formació és un credo monoteista, el de la religió de Trump. És o ell i el seu moviment MAGA o res. No hi ha veus de dissens i se’n troben poques a les entrevistes a alguns dels milers de delegats. I si es troba qui reconeix diferències profundes o serioses, el més normal és que demanin anonimat, no revelar si tan sols de quin estat són: d’una altra manera, diuen, temen ser expulsats d’aquest edèn del trumpisme.

N’hi ha prou amb mirar al lloc on els organitzadors han col·locat la delegació d’Arizona. Tot i que al ser un estat frontissa clau la lògica és que tingués un espai privilegiat, ha acabat a la pitjor cantonada al camp del Fiserv, lluny de l’escenari, amb alguns delegats asseguts en un cubicle sota unes grades. ¿La raó? S’havia cuinat una revolta contra Trump, no de moderats sinó d’encara més a la dreta que ell. No es va materialitzar, però ja estaven castigats en prevenció.

El vell aparell que abans del 2016 dominava els conservadors o s’ha plegat i sumat a Trump o no està convidat a la cerimònia a Milwaukee. Els últims que van tractar de desafiar l’expresident han tornat a la cleda. Ahir a la nit, en l’horari més noble (i de màxima audiència en televisió) dos dels oradors principals eren dos dels rivals de Trump en primàries: el governador de Florida, Ron DeSantis; i qui durant més temps i amb més efectivitat va aconseguir plantar-li cara en la lluita interna: l’exgovernadora i exambaixadora davant l’ONU Nikki Haley.

Hi havia delegats que expressaven la seva confiança que Haley, que va acabar aquest duel amb una acritud exacerbada entre els dos, mantingués en aquesta intervenció part del missatge que va llançar en primàries, un que encara recorda el Partit Republicà de Ronald Reagan, contundent per exemple en política exterior o en la necessitat de mantenir el suport i el compromís amb Ucraïna. Però d’altres com Richard Beavers, un dentista jubilat de Carolina del Nord, creia que seria ben rebuda però perquè "ha plegat la seva resistència i ha recolzat l’elecció de la gent".

Beavers, que debuta com a delegat i es desfeia en elogis cap a Trump com "un líder fort", es quedava pensatiu quan se li preguntava si no temia que aquesta unitat tan total i visible, i aquesta fortalesa clara de Trump, no representi el risc d’apaivagar qualsevol tipus de debat, de possibilitat que veus moderades tinguin també alguna cosa per dir en el futur del partit. La resposta que acabava donant apuntava que "el sistema polític s’ha dividit i és difícil trobar gent al mig". I només li quedava definir-se com un "optimista". "Crec que podem suavitzar les diferències i portar-nos bé", deia.

Tot en aquesta convenció està dissenyat per Trump, el seu equip i la seva campanya per buscar una victòria al novembre, un triomf que després de l’atemptat es veu encara més a l’abast de la mà. Les instruccions que s’han donat per als oradors al fer referències sobre l’intent d’assassinat és deixar de banda en la mesura possible les acusacions dels demòcrates per la seva retòrica sobre Trump i remarcar el valor i coratge que va mostrar l’expresident republicà. I els apòstols segueixen el manual.

Assegurar la victòria

Lluny de les càmeres, la feina també continua per assegurar la victòria davant Biden al novembre. I s’evidenciava ahir amb la filtració d’una trucada que Trump va mantenir diumenge amb Robert Kennedy Jr, l’antic demòcrata que és ara candidat independent, en la qual Trump el va instar a donar-li el suport.

Notícies relacionades

"M’encantaria que tinguessis un càrrec, crec que seria tan bo i tan gran per a tu. Guanyarem, anem molt per davant de l’home", se sent dir a Trump, que dilluns també es va reunir amb el membre de la famosa dinastia a Milwaukee.

En els sondejos, que mostren Trump amb avantatge sobre Biden però amb la lluita encara disputada, els vots que pugui arrencar Kennedy poden resultar determinants. A la mitjana d’enquestes que manté RealClearPolitics, per exemple, el republicà porta una mica més de quatre punts d’avantatge sobre el demòcrata i Kennedy acumula el 9,4% d’intenció de vot.