Amèrica Llatina s’encamina a una polarització més intensa

El novembre encara queda lluny al calendari. Malgrat tot, en diferents països de la regió comencen a imaginar-se un 2025 amb el candidat republicà una altra vegada al capdavant dels Estats Units. Aquest horitzó genera aprensions i també un entusiasme que el 14 de juliol es va fer sentir a l’avinguda Paulista. "Trump és viu", van cridar els seguidors més radicals de l’expresident Jair Bolsonaro. Com era d’esperar, també van llançar invectives contra Luiz Inácio Lula da Silva. Bolsonaro va anomenar Trump "el líder més gran del món" i va escriure a X: "Ens veiem a la presa de possessió".

Preocupació de Lula

Lula no va trigar a condemnar l’intent d’assassinat de Trump. "En lloc de posar-nos a analitzar si algú guanya o perd amb això, el que hem de tenir clar és que la democràcia perd". Lula va ser objecte d’un atemptat l’abril del 2018, quan encara no havia sigut arrestat i recorria el país com a candidat del Partit dels Treballadors. Per això el seu repudi del que va passar als Estats Units va ser immediat: "Si tot es resol a base de cops, violència, cops de puny, baralles, trets, ganivets, ¿cap a on va la democràcia?". Lula s’ha mostrat obertament a favor de la reelecció de Joe Biden. El setembre passat van llançar junts la Coalició Global per al Treball en defensa dels drets laborals.

Notícies relacionades

Els EUA reclamen a Espanya més despesa en defensa i eliminar la «taxa Google»

La CE demana a Washington que aclareixi la seva posició

El president argentí, Javier Milei, ja va fer públic el seu primer acte desafiador quan dies enrere va realitzar un viatge llampec a l’estat de Santa Catarina, al sud brasiler, per participar en una cimera de la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC). Allà va assegurar que Bolsonaro és un "perseguit judicial", per a admiració d’una audiència que té Trump com un dels seus estendards. Milei no va trigar a atribuir l’atemptat contra Trump a una esquerra imaginària.

L’entusiasme que embriaga Milei no contagia el colombià Gustavo Petro ni el xilè Gabriel Boric, uns altres dos exponents del progressisme llatinoamericà. Tampoc a Mèxic. Claudia Sheinbaum, l’hereva d’Andrés Manuel López Obrador, prendrà possessió com a presidenta l’1 d’octubre vinent. López Obrador ha fet saber que considera gairebé segura la victòria de Trump. No només la qüestió fronterera es reescalfarà més del compte. El que es tem, a més, és un augment dels discursos antimexicans en les bases més radicals del trumpisme.