França obre avui la legislatura sumida en la incertesa

Un total de 577 diputats francesos inicien avui a l’Assemblea Nacional la nova legislatura amb el primer encàrrec d’escollir la presidència de la Cambra. Alguns trepitjaran l’hemicicle per primera vegada, d’altres repetiran després d’haver sigut reelegits en les últimes eleccions legislatives, però en els dos casos hauran d’enfrontar-se a una de les votacions més incertes amb un Palau de Borbó dividit en tres blocs sense unes majories clares: la coalició d’esquerres del Nou Front Popular, la majoria presidencial i l’extrema dreta de Reagrupament Nacional.

En aquesta primera sessió es votarà els candidats a la presidència proposats pels grups parlamentaris. El vot es realitzarà en dues voltes i, en cas de no arribar a una majoria absoluta, es portarà a terme una tercera que ja només requereix majoria simple. Tot indica que en aquesta ocasió caldrà arribar a la tercera ronda.

De moment, hi ha una llista llarga de noms sobre la taula per optar a la presidència. La presidenta sortint, Yaël Braun-Pivet, que buscarà la seva reelecció juntament amb Annie Genevard, diputada d’Els Republicans. Genevard va recordar dilluns passat que durant el seu mandat va ser la «primera vicepresidenta i tots els grups van elogiar la seva gestió de l’hemicicle».

Altres noms que sonen són el de l’exrepresentant del grup Liot, Charles de Courson, i Valérie Létard, una de les favorites dins del camp presidencial; del bàndol socialista, el president del grup a l’Assemblea, Boris Vallaud. A l’esquerra, després de diversos dies de negociacions i tensions, el Nou Front Popular va arribar a un acord sobre un candidat i ahir van presentar André Chassaigne, que es postula com un dels favorits.

Reagrupament Nacional presenta Sébastien Chenu, tot i que amb poques possibilitats. El partit de Marine Le Pen obre una nova etapa a l’Assemblea Nacional amb més pes a l’hemicicle.

Per al camp presidencial és important que un dels seus candidats presideixi l’Assemblea Nacional, en un moment en què la legislatura de Macron es complica. Sense una majoria a l’Assemblea i amb un govern en funcions, els macronistes volen evitar de totes totes que el càrrec se l’emporti un diputat de La França Insubmisa o de Reagrupament Nacional.

Últim filtre

El paper del president de la Cambra va més enllà de dirigir l’hemicicle. També és l’últim filtre davant les esmenes dels diputats, i té poders per nomenar un membre del Consell Constitucional i del Consell Superior del Poder Judicial.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

La divisió actual de l’Assemblea Nacional pot afavorir l’esquerra, que aglutina el major nombre de diputats, 182, i que sembla tenir un nom que convenç tot el ventall del Nou Front Popular.

La divisió de l’hemicicle traduïda en un bloqueig també tensiona el carrer que, després de setmanes d’incertesa, comença a mostrar signes de fatiga. Els sindicats han convocat una manifestació per pressionar la classe política, en especial el president per no «acceptar el resultat de les eleccions».