El món espera Trump, Europa tem per l’ajuda a Ucraïna i nous aranzels

"La tornada de Trump és més possible ara que fa sis mesos", diu a EL PERIÓDICO l’eurodiputat socialista Javi López, acabat de nomenar vicepresident del Parlament Europeu acabat de constituir. "La Unió Europea i l’OTAN estan valorant aquest escenari i hauran de prendre mesures per a una autosuficiència estratègica més gran", afegeix.

"Més risc"

Segons López, el retorn de Trump implica "un risc més gran per a Europa" comparat amb la seva primera legislatura, ja que va deixar com a llegat un poder judicial escorat a favor seu.

Una segona presidència del candidat republicà obriria una tirallonga d’interrogants per a la UE: des de la continuïtat dels Estats Units dins de l’OTAN i l’ajuda militar a Ucraïna contra la invasió russa, fins a la introducció de nous aranzels que entorpirien la relació comercial entre els dos continents, passant per l’empenta ideològica i de legitimitat que rebria l’extrema dreta europea si Trump tornés a governar el país més ric i influent del món.

"Sense el suport dels EUA, serà molt difícil continuar armant Ucraïna", va admetre públicament fa uns quants dies el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. I és que la prioritat més immediata d’Europa és la seva seguretat exterior i, en particular, frenar l’avenç rus. "Almenys fins ara la doctrina oficial a la UE és fer el que sigui necessari i tot el temps que sigui necessari a fi de recolzar Ucraïna", va afegir el polític espanyol, que deixarà el seu càrrec abans que se celebrin les eleccions nord-americanes.

La Eurocambra és conscient del repte. "Trump ha elegit com a candidat a la vicepresidència algú [J. D. Vance] que vol abandonar Ucraïna i Europa. Mai ha sigut tan urgent construir la Unió Europea de la defensa", afirma l’eurodiputada liberal francesa Nathalie Loiseau.

En un sistema bipartidista com l’americà, cobra importància quina facció del partit està en el poder. En el cas de Trump, si bé la seva posició es va presentar més com a populista que com a radical en la seva primera campanya, l’elecció de Vance apunta a una deriva més pròxima cap a l’extrema dreta europea. En aquest sentit, la visita a Trump del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, en una suposada "missió de pau" per a Ucraïna ha estès un pont transatlàntic inusitat, que ha causat irritació a Brussel·les per saltar-se els carrils institucionals.

"[Trump] està més que convençut que la proporció de la càrrega financera entre els Estats Units i la Unió Europea canviarà significativament en detriment de la UE respecte al suport financer a Ucraïna", es llegia a la carta que el mandatari hongarès va enviar al president del Consell Europeu, Charles Michel, per informar-lo del contingut de la reunió. En la missiva, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, Orbán explica com Trump es proposa a si mateix com a "mediador de pau" entre el president rus, Vladímir Putin, i el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski.

L’Aliança Atlàntica

"Si hem sobreviscut a la reelecció de Putin a Rússia, sobreviurem als resultats electorals als EUA, no importa qui guanyi", diu a EL PERIÓDICO l’eurodiputat popular Antonio López-Istúriz, que considera que els EUA tenen un "compromís indiscutible" amb l’OTAN. "A la seva manera, Trump ens ha forçat a trencar la inèrcia i tornar a pensar en la seguretat europea", afegeix.

La veritat és que Trump es trobarà amb una OTAN molt diferent de la que va deixar, amb dos membres més –Suècia i Finlàndia– i amb 23 dels 32 països invertint més del 2% del seu PIB en defensa, complint l’objectiu fixat l’any 2014 per arribar al 2024.

"Els aliats europeus estan invertint més en defensa, desplegaments i forces", recorden fonts diplomàtiques, "avançant en el sentit que Trump demanava d’una manera una mica esquerpa". No obstant, això no necessàriament acontentarà un erràtic dirigent republicà.

A més, si es destina més percentatge dels pressuposats a defensa serà a costa de reduir el d’altres partides, explica a aquest diari Niclas Poitiers, investigador del centre d’estudis de polítiques europees Bruegel: "Hi ha un inevitable impacte econòmic i social en l’augment de la despesa militar".

Efectes econòmics

Notícies relacionades

"Els nazis són els que ens difamen"

Harris, en la primera gran entrevista: "Els meus valors no han canviat"

Les repercussions en l’economia europea tenen diverses dimensions. L’eslògan trumpista de "Fer els EUA Grans de Nou" passa per prioritzar el mercat domèstic davant l’internacional. Un exemple de gir de guió a cop de poder executiu és el gravamen que Trump va imposar sobre l’acer i alumini estranger. "Va dir que era per raons de seguretat nacional, però en realitat era per protegir el mercat domèstic", explica Poitiers.

Donald Trump va marcar un punt d’inflexió en la direcció oposada al lliure mercat. I el que Trump va fer, Biden no ho va desfer en els seus quatre anys de legislatura, així que l’expert tem que una nova regressió sense haver-se recuperat de l’anterior porti Europa a una posició encara més desfavorida.