L’ecologista verda de les americanes verdes

Tondelier ha aconseguit un paper decisiu en l’estructura de l’NFP (Nouveau Front Populaire) gràcies a la seva empenta política, fonamentada en uns quants anys d’oposició (des del 2014) a Steeve Briois, l’alcalde d’extrema dreta, en el feu de Marine Le Pen al Pas-de-Calais. Al poble de Hénin-Beaumont, depauperat, d’arrels mineres, Tondelier ha lluitat contra la ferocitat dialèctica del Front Nacional i de la seva versió actualitzada, Rassemblement National (RN), contra accions com ara un document que exhibia "un municipi sense immigrants", contra atacs a organitzacions en favor dels drets humans i, no podia faltar el toc ecologista, en contra de la tala d’una quarantena de til·lers centenaris.

Per això, quan RN va guanyar aquella primera volta i quan tota l’esquerra vivia en un estat d’estupor, ella va fer valer la seva condició de viatgera en el temps. Vinc del futur, és a dir, jo ja sé què significa que mani l’extrema dreta: "Us porto deu anys d’avantatge". De la seva experiència municipal va sortir un llibre, Les nouvelles du Front. La vie sous le Front National, en el qual explica, en un joc de paraules, les notícies des del camp de batalla, és a dir, el dia a dia d’una regidora en minoria, que viu a 200 metres de l’ajuntament i que pateix assetjament ideològic i personal en un poble en el qual, "si hi neixes, tens la perspectiva de cinc anys de vida menys que un parisenc". La manera d’enfrontar-se a l’extrema dreta la resumeix en aquests tres principis: "No abaixis mai el cap; no tanquis mai els ulls; no et rendeixis mai". I en un corol·lari: "No et posis mai al seu nivell, és com una baralla en el fang amb un porc: és el seu esport preferit i tu acabaràs brut i enfangat; derrota’ls amb sentit de l’humor". Especialista en sanitat pública, Tondelier va treballar cinc anys en una entitat que vetlla per la qualitat de l’aire.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya, paradigma de la crisi europea

Dèiem que l’ecologia no es pot concentrar només en un color. Però el color de les americanes ("Ja són més famoses que jo") de "l’altra Marine", com l’han batejat els mitjans, ha tingut també efectes electorals. Ella va ser una de les primeres impulsores de l’NFP i, amb el pas dels dies, riallera, jove i tenaç, però també sense vergonya per expressar els seus sentiments (ha plorat unes quantes vegades davant les càmeres), ha convertit la vestimenta en un actiu que la periodista Elizabeth Pineau, especialista en la moda i l’aparença dels polítics, ha afirmat que "ajuda a la claredat del seu missatge i a la seva credibilitat; la seva blazer encreuada és la d’una una dona forta, que mana".

Quan va començar la primera volta de la campanya, duia una americana entallada de la marca Sessùn, de segona mà. Enmig del brogit dels pactes per aturar el RN, va passar quatre dies i quatre nits "quasi sense dormir". No va tenir temps de canviar el model, que ja estava descosit i malmès de les mànigues. Va demanar a un amic que n’hi comprés una altra, aquesta vegada de The Kooples, d’un verd més clar, més baldera. Valia 395 euros, però al cap d’uns dies, per les rebaixes, va passar a 156. "Si ho arribo a saber", ha dit, "m’hauria esperat; és la peça més cara del meu armari". Entre el bosc i el jardí, Tondelier ha imposat el verd com a emblema subliminal d’esperança. Ara falta (i ella sap de què va) que procuri per un aire més net. Així, en general i en particular.