Personificació de l’europeisme en la seva versió més alemanya

Ursula von der Leyen és l’única figura destacada de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la seva vida, que encara esmenta Angela Merkel en els seus discursos. És una espècie de tribut de lleialtat a la seva antecessora en el títol oficiós de "dona més poderosa d’Europa". L’ara excancellera i exlíder de la CDU li va confiar en els seus 16 anys en el poder un ministeri rere l’altre, i l’última va ser Defensa. D’allà Von der Leyen va saltar, el 2019, a la presidència de la Comissió Europea (CE).

El bloc conservador alemany ha deixat enrere el centrisme que va representar Merkel per fer un gir a la dreta. De l’excancellera i mentora, Von der Leyen va aprendre a buscar consensos gairebé impossibles. Ara se la reconeix com l’única supervivent del "sistema Merkel", al qual la CDU i la seva agermanada Unió Socialcristiana (CSU) de Baviera han donat per enterrat. L’adscripció de Von der Leyen a la CDU li ve per via familiar. Va néixer a la regió de Brussel·les el 1958, on vivia aleshores el seu pare, Ernst Albrecht, abans de convertir-se en primer ministre del land de la Baixa Saxònia entre el 1976 i el 1990 i baró regional conservador. Deu el cognom amb què se la coneix a Heiko von der Leyen, metge i industrial amb qui es va casar el 1986 i amb qui ha tingut set fills. La petita, que es diu Gracia, tenia 6 anys quan va assumir el primer dels ministeris que li va assignar Merkel, el de la Família, el 2005. El van seguir en les successives legislatures els de Treball i Defensa.

Conciliació

Que aconseguís conciliar la vida familiar amb la carrera té a veure òbviament amb les "facilitats" derivades de pertànyer a una elit política i a una llar d’alts ingressos. Però també a la seva capacitat per "fer-se veure", una cosa que va aprendre de nena, sent la petita entre cinc germans homes. Röschen, capollet, era el sobrenom familiar per a aquella nena àgil, menuda, rossa, apassionada de l’equitació, disciplinada, meticulosa i obsessivament organitzada. Molts d’aquests atributs segueixen vigents en aquesta dona que sol al·ludir, quan s’escau, a la seva condició de mare de set fills i àvia de dos nets.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Tot en Von der Leyen té un punt prodigiós i, alhora, alguna cosa de trampa. Els seus ascensos han estat esquitxats per escàndols que l’han situat a prop de l’enfonsament. Els més greus es van produir sent ministra de Defensa. Aleshores se la considerava encara la favorita per succeir Merkel. Però les sospites de plagi en el seu doctorat en Medicina, finalment atribuïts a "errors", no a una intencionalitat, van deixar alguna llàntia en la seva imatge. Pitjors van ser les investigacions contra ella per irregularitats i favoritisme en la contractació d’assessors en Defensa.

Quan semblava que la seva carrera anava costa avall, es va convertir en la fórmula de compromís –o consens– de l’eix francoalemany per a la presidència de la CE. El president Emmanuel Macron havia bloquejat el candidat dels populars europeus, el bavarès Manfred Weber. Al seu lloc va sorgir el nom de Von der Leyen, que formalment no va partir de Berlín, sinó de París, de manera que no s’interpretava com a imposició alemanya.