Trump culmina la transformació perfecta del Partit Republicà

Res podia sortir-li millor a Donald Trump. Pot semblar una frase exagerada menys d’una setmana després que l’expresident republicà fos víctima, als 78 anys, d’un intent d’assassinat, però és que fins i tot aquest atemptat ha servit perquè qualsevol escletxa de resistència que quedés dins del Partit Republicà desaparegui. Mentre s’esfondra la campanya demòcrata pel col·lapse de la candidatura del seu rival per al novembre, el president Joe Biden, Trump navega, vent en popa a tota vela, cap a la reelecció.

La convenció de Milwaukee, que es va tancar ahir amb el seu discurs d’acceptació formal de la nominació per a les presidencials de novembre, ha sigut una coronació, una cerimònia que l’ha entronitzat i divinitzat com a amo i senyor d’un partit ja irremeiablement transformat en imatge i semblança seva sota els seus designis, els seus interessos, els seus objectius i també els seus innegables instints polítics.

És el partit de l’Amèrica primera, reconfigurada almenys en el seu missatge públic com el partit dels treballadors, una imatge que va consolidar dimecres en un efectiu discurs el seu elegit com a número dos, J. D. Vance. El senador d’Ohio, de només 39 anys, s’ha convertit en un actiu determinant per intentar fer caure de nou el mur blau a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània que Trump va tombar per sorpresa el 2016 però que després se li va escapar a mesura que s’allunyaven d’ell, pel seu caos i radicalitat, parts clau de l’electorat: moderats i dones.

Amb el partit i les seves bases més fidels ja irremissiblement entregades, és a ells, però també a votants negres i llatins, a qui vol atraure Trump. I ho fa avançant amb una màquina perfectament greixada, amb una estratègia de campanya organitzada, disciplinada i quirúrgicament orquestrada, on absolutament res queda a l’atzar i que està mostrant una estabilitat destacable.

Resurrecció política

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

¿L’eix? Moderar en públic els elements més extremistes del moviment MAGA, ja sigui en avortament, polítiques socials o en els atacs al sistema i les institucions democràtiques. I mostrar-se com un líder amb coratge capaç d’unificar el país, en contrast amb un Biden debilitat, tot i que just després de l’atemptat, el crit amb el puny en alt que ja s’ha fet eslògan republicà, fos "lluiteu, lluiteu, lluiteu". ¿Contra què? ¿Contra qui?

Davant els ulls del país i del món, així culmina una història de resurrecció política extraordinària, com ha sigut pràcticament tot el que ha envoltat Trump des que, fa ara poc més de nou anys, va entrar en la política nord-americana per també transformar-la radicalment. És l’únic ocupant del Despatx Oval que dues vegades ha sigut sotmès a impeachment, l’únic que ha sigut condemnat per la via penal, qui va acostar més el país a l’abisme de no permetre una transició pacífica de poder. I és el primer que s’acosta al que només va aconseguir Grover Cleveland al segle XIX: ocupar la Casa Blanca, perdre-la i després tornar a guanyar-la.