Von der Leyen, promeses i llasts

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha sigut reelegida per 401 vots per a un segon mandat de cinc anys gràcies al suport de la majoria dels eurodiputats d’Els Verds per frenar la ultradreta. Sense els 45 vots d’Els Verds, a qui el Partit Popular Europeu va excloure expressament de les negociacions del juny per als càrrecs clau de la Unió Europea (UE), Von der Leyen no hauria aconseguit els 360 vots mínims requerits per a la seva reelecció, a causa de les absències i la falta de suport d’eurodiputats dels tres grups que van pactar el repartiment del poder a la UE: populars, socialistes i liberals.

El discurs programàtic de Von der Leyen per al 2024-2029 va ser prou vague per dissimular les posicions contraposades sobre el Pacte Verd entre populars i liberals, d’una banda, i socialistes i verds, de l’altra. En el desenvolupament del Pacte Verd, els populars aspiren a frenar les mesures que no els agradin gràcies al fet que podran sumar una majoria absoluta al Parlament Europeu amb els diferents grups ultres.

Von der Leyen va anunciar un pla industrial verd, un fons de competitivitat, un pla de vivenda assequible, més fons per a defensa, construir un escut aeri europeu, triplicar els efectius de l’agència de fronteres Frontex, plans per a l’adaptació climàtica, més suport al camp, una nova agenda mediterrània i "tot el que necessiti" Ucraïna. Però no va especificar com es finançaran a escala nacional i europea aquests objectius, cosa que resulta essencial després que la Comissió Europea i el Consell de la UE insistissin en la urgència d’aplicar significatius ajustos pressupostaris des d’aquest any per reduir el nivell de deute públic i es proposi retallar el pressupost de la UE per al 2025.

Vacunes contra la covid

La reelecció de Von der Leyen es va produir precisament l’endemà que el Tribunal de Justícia de la UE va reprovar en una sentència la falta de transparència de la CE al negar-se a facilitar tots els detalls dels contractes de subministrament de les vacunes contra la covid. L’opacitat és un dels llasts de Von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, que ja arrossegava del seu anterior lloc com a ministra alemanya de Defensa. Von der Leyen encara té pendents altres demandes judicials per haver amagat els missatges escrits de la seva negociació sobre les vacunes amb el director general de Pfizer, Albert Bourla.

La Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly, també va reprovar el 16 de juliol la Comissió Europea per haver amagat documents sobre el projecte legislatiu per combatre l’abús de menors, que incloïa l’espionatge massiu de totes la telecomunicacions privades dels ciutadans, i sobre les reunions mantingudes amb el grup Thorn, especialitzat a vendre aquesta tecnologia informàtica específica. Fa anys que O’Reilly denuncia l’opacitat de la CE i els greus conflictes d’interès en les principals agències europees que dictaminen sobre seguretat alimentària, transgènics, herbicides i medicaments, sense que aquests requeriments siguin atesos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Un escàndol de nepotisme va enfosquir la gestió aquest any de Von der Leyen pel nomenament irregular del conservador alemany Markus Pieper per a un lloc de nova creació, remunerat amb 20.000 euros al mes. Això va desencadenar la crítica pública de quatre comissaris i una resolució del Parlament Europeu exigint anul·lar-ho, de manera que Pieper va renunciar al càrrec a mitjans d’abril. Transparency Internacional i altres organitzacions van criticar aquesta setmana el poder dels lobbies en les institucions de la UE, perquè les normes ètiques no s’apliquen i el registre de lobbistes és disfuncional.

Malgrat les noves promeses de Von der Leyen de protegir la democràcia dins de la Unió Europea, el seu balanç fins ara no és gaire encoratjador, com mostra el retrocés de la llibertat de premsa, la creixent intimidació a periodistes i la proliferació de restriccions al dret de manifestació en països de la UE. Von der Leyen va endarrerir l’adopció de les primeres sancions contra el règim autoritari del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, fins després que s’assegurés una nova victòria en les eleccions d’abril del 2022 i va desbloquejar part de les ajudes europees congelades el desembre del 2023 perquè Orbán deixés de vetar l’adhesió d’Ucraïna a la UE.