Biden renuncia a ser candidat i ofereix suport a Kamala Harris

La decisió de Biden, tot i que s’anticipava des de fa uns quants dies, és un autèntic terratrèmol. Arriba després que el veterà mandatari, de 81 anys, es veiés sotmès a setmanes de pressions a tots els nivells des de la seva pròpia formació i dels donants per llançar la tovallola. I aquestes pressions, que es van disparar després que la seva desastrosa actuació en el debat del 27 de juny davant Trump va globalitzar els dubtes sobre les seves capacitats físiques i cognitives que des de fa temps mostraven molts votants, s’han provat insuperables.

«Crec que és en el millor interès del meu partit i del país que em retiri i em concentri únicament a complir els meus deures com a president durant la resta del meu mandat», diu Biden a la carta, dirigida als seus «compatriotes nord-americans» i en la qual anuncia que es dirigirà a la nació per explicar la seva decisió més endavant.

27 minuts després, Biden va publicar un altre missatge en el seu compte de X (Twitter) en el qual mostrava el seu «total suport» a la vicepresidenta Kamala Harris perquè sigui la nominada del partit. «És hora d’unir-se i guanyar Trump. Fem-ho», va escriure Biden, que definia Harris com una «sòcia extraordinària».

Aquest missatge és fonamental per al futur immediat del partit, i assenyala la que des que va esclatar la crisi s’ha considerat relleu natural de Biden, amb avantatges afegits com la capacitat per les lleis de finançament de poder disposar directament dels diners recaptats per una campanya on ella ja apareixia a les paperetes. Però no garanteix que els demòcrates puguin evitar el caos.

Incògnites sobre el procés

Mai abans un president nord-americà que buscava la reelecció s’havia retirat de la carrera tan a prop de les eleccions. I en les primàries, 14 milions de votants van donar el seu vot a Biden, que va acumular més del 90% dels prop de 4.000 delegats. Tot i que molts podrien seguir la seva guia i donar el suport a Harris en la convenció que tindrà lloc entre el 19 i el 22 d’agost a Chicago, com es desenvolupa el procés fins aleshores, si apareixen nous candidats i fins i tot el mateix desenvolupament de la convenció, està ple d’incertesa. Algunes veus en el partit volen allunyar la imatge antidemocràtica d’una coronació de Harris, però altres veus també alerten dels perills que representaria desafiar l’ascens de la vicepresidenta, la primera dona i de color que arriba al càrrec.

Tot és inèdit i potencialment explosiu i les turbulències poden incrementar-se per la reacció de Trump i els republicans. L’expresident, favorit segons les enquestes, i reforçat com a líder únic i totpoderós del seu partit, promet aprofitar el caos demòcrata al seu favor.

En un missatge enviat ahir als seus seguidors per recaptar fons, va escriure: «L’aparell de Washington, els mitjans que odien els EUA i el corrupte estat profund van fer tot el que van poder per protegir Biden, però acaba d’abandonar la carrera amb deshonor absolut». I una idea que impulsaran és que si Biden no pot continuar com a candidat, tampoc hauria de continuar com a president.

La candidatura de Biden trontollava des de l’esmentat debat amb Trump del 27 de juny, en el qual el president va donar una imatge d’extrema fragilitat. Es va mostrar en ocasions incoherent i va ser incapaç de contrarestar les mentides del candidat republicà, que dijous passat, cinc dies després de sobreviure a un intent d’assassinat, va acceptar oficialment la nominació en la convenció del seu partit a Milwaukee.

Des d’aquell debat, i malgrat el pànic que es va desencadenar, la campanya de Biden, la Casa Blanca i el mateix president no deixaven d’insistir, i de manera taxativa, en el fet que res havia canviat i que tenia forces per seguir. Va intensificar els seus actes de campanya, va oferir dues entrevistes a la televisió i, després de la cimera de l’OTAN, es va enfrontar a una roda de premsa en solitari.

Res va calmar els dubtes. Un degoteig de congressistes demòcrates van demanar a Biden públicament abandonar. L’aixeta de molts donants es va tancar. Al president li arribaven missatges (transmesos directament o filtrats als mitjans) d’influents personalitats demòcrates, enquestes i donants clau que expressaven la convicció que era impossible que guanyés Trump i que, si s’entossudia a continuar, llastaria altres candidats, cosa que permetria no només que el republicà ocupés de nou el Despatx Oval, sinó també que el partit de l’expresident aconseguís el total control del Congrés.

La traïció de Pelosi i Obama

Aquest és el missatge que li va llançar personalment Nancy Pelosi, l’antiga presidenta de la Cambra Baixa, que continua sent una de les figures més influents i poderoses del partit i que ha sigut fonamental perquè Biden culmini molts dels èxits legislatius del seu mandat.

Notícies relacionades

Ucraïna afirma que Rússia va fer caure l’avió de l’Azerbaidjan

Israel bombardeja objectius civils i militars dels houthis al Iemen

Biden, la seva família i el seu cercle més estret d’assessors, segons s’ha filtrat, van considerar que Pelosi i altres líders estaven traint i apunyalant per l’esquena el president. I entre els que identificaven darrere de maquinacions perquè abandonés consideren que hi ha també l’expresident nord-americà Barack Obama.

En les últimes setmanes a Biden se li ha recordat que no pot canviar les percepcions públiques sobre el seu fràgil estat i els dubtes sobre les seves capacitats físiques i cognitives, dubtes que es reflectien en enquestes. En una d’elles, un 65% dels demòcrates asseguraven que no estava capacitat per continuar. Va ser dimecres passat quan el mandatari va obrir per primera vegada la porta a renunciar a la seva candidatura, però només si els metges li diagnosticaven un problema greu de salut.