«Junts lluitarem i junts guanyarem»

La vicepresidenta dona les gràcies a Biden i promet «guanyar-se i guanyar» la nominació com a candidata demòcrata, que no té garantida.

La governadora de Michigan anuncia que no entrarà en la cursa.

«Junts lluitarem i junts guanyarem»
3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Fins a Kamala Harris no havia arribat mai a la vicepresidència dels Estats Units una dona, ni una persona negra i, a més, amb arrels a Àsia (el seu pare és de Jamaica i la seva mare de l’Índia). Ara, arran de la renúncia de Joe Biden a la candidatura demòcrata per a les eleccions del novembre, i amb el «suport i recolzament total» del president que ella sigui la nominada, l’antiga fiscal i senadora de Califòrnia, de 59 anys pot mirar a una altra fita: l’oportunitat de convertir-se en la primera candidata negra d’un gran partit i, potser, la primera presidenta del país.

És una cosa que va acariciar i no va aconseguir Hillary Clinton, que, com haurà de fer potencialment Harris, es va enfrontar el 2016 amb Donald Trump. Llavors la demòcrata va guanyar el vot popular però no el col·legi electoral.

Sense certesa ni consens

Que Harris sigui la nominada no és una certesa, però ahir, diumenge històric, cobrava força com la probabilitat més gran i, també, com l’opció preferida de destacades veus demòcrates. I la mateixa Harris donava les gràcies a Biden en un comunicat, en què a més de lloar la seva presidència prometia «guanyar-se i guanyar» la nominació. «Tenim 107 dies fins a les eleccions», recordava. «Junts lluitarem i junts guanyarem», va afegir.

El consens, en qualsevol cas, no existeix. I tot i que després de l’anunci de Biden i el seu suport van arribar altres suports a la vicepresidenta, i almenys una altra candidata es va retirar del camí, hi va haver algunes veus influents que van obrir espai perquè aparegui un altre nominat.

Entre els suports més destacats va arribar precisament el de Hillary Clinton i l’expresident Bill Clinton, que en un comunicat es van declarar «honrats» d’afegir-se al suport de Biden a Harris i van prometre fer tot el que estigui a les seves mans per ajudar-la. «És el moment de recolzar Kamala Harris i lluitar amb tot el que tenim perquè sigui elegida. El futur dels EUA en depèn», van afirmar.

Llançaven també el seu suport a la candidatura polítics importants com l’influent representant negre James Clyburn, que va ser vital el 2020 perquè Biden aconseguís la nominació; la senadora Patty Murray, que parlava d’«un nou principi per al nostre partit i el nostre país», o Pramila Jayapal, líder dels congressistes progressistes a la Cambra Baixa. I ho feien també figures com el reverend negre Al Sharpton: «Serà imperatiu per als nord-americans, sobretot per als homes negres, donar-li suport en aquest moment», deia.

Una altra bona notícia per a Harris arribava de Gretchen Whitmer, governadora de Michigan que s’havia estudiat com a potencial candidata, que ha anunciat que no pensa desafiar la vicepresidenta. El mateix ha fet el governador de Maryland, Wes Moore.

Senyals d’alerta

Notícies relacionades

Hi va haver també silencis respecte a Harris molt destacats, com el de Barack Obama i el de Nancy Pelosi (una estratega nada que ha advocat per obrir el procés abans de la convenció amb la clara intenció d’allunyar la idea d’una coronació antidemocràtica). I hi va haver una mica més que silenci de grans donants com Reed Hastings, el cofundador de Netflix, que en unes declaracions a The New York Times deia que en la convenció «els delegats demòcrates necessiten elegir un guanyador d’un estat frontissa».

Califòrnia, l’estat de Harris, no es compta entre aquests llocs on es decideixen eleccions, un mapa que aquest any es redueix a Arizona, Nevada i, sobretot, Michigan i Pensilvània. Però ja abans de la renúncia de Biden s’ha especulat que, si Harris acaba com a candidata, pugui elegir per acompanyar-lo al ticket algú que reforci aquest flanc: sobretot el governador de Pensilvània, Josh Shapiro, però també Andy Beshear, cap de l’executiu de Kentucky i amb bons índexs d’aprovació entre independents, moderats i fins i tot republicans.