Rússia està impulsant règims autocràtics a tota l’Amèrica Central

"Nosaltres no tenim Exèrcit; imagini’s com ens sentim". Amb aquestes paraules rotundes va reaccionar el president de Costa Rica, Rodrigo Chaves, a les primeres notícies que confirmaven la decisió de les autoritats de Nicaragua d’obrir el seu territori a la presència de contingents militars vinguts de Rússia. Era el mes de juny del 2022, feia només uns mesos que el Kremlin havia llançat la invasió d’Ucraïna i, en un context d’escalada militarista mundial, l’estreta cooperació en matèria bèl·lica i de seguretat entre Moscou i el règim de Rafael Ortega generava dosis d’ansietat al veí costa-riqueny.

De raons per a la inquietud n’hi havia, i de sobres. Perquè el llavors flamant cap de l’Estat d’un dels escassos estats de Llatinoamèrica que va acceptar des del primer moment aplicar sancions internacionals contra Moscou per la invasió d’Ucraïna ja havia començat a sentir al clatell l’alè del Kremlin: poc després de la celebració dels comicis a dues voltes que el van portar a la presidència del país a l’abril, el grup de pirates informàtics Conti, de declarada lleialtat a l’Estat rus, va llançar una sèrie d’atacs informàtics contra una trentena d’institucions públiques costa-riquenyes, inclosos el Ministeri d’Hisenda, el de Ciència i Tecnologia i el de Treball i Seguretat Social, fet que va generar greus problemes en gestions com el pagament de pensions i les cites mèdiques.

Acabar amb el Govern

Al principi, el grup Conti va demandar un rescat de 10 milions de dòlars, petició que va ser substancialment elevada al cap dels mesos, i va proclamar sense embuts al juny que el que en realitat buscaven els hackers prorussos era "enderrocar el Govern". Les autoritats del país centreamericà van requerir l’ajuda dels EUA, Espanya, Israel i l’empresa Microsoft per resoldre la crisi, mentre Chaves decretava l’estat d’alerta nacional davant uns atacs que va qualificar de "terrorisme".

Des d’aleshores, el petit Estat centreamericà no ha deixat d’estar en el punt de mira de Moscou i el seu aliat a la zona. L’abril del 2023, la justícia russa va declarar en crida i cerca el jutge local Sergio Ugalde, un dels magistrats membres del Tribunal Penal Internacional que va dictar l’ordre d’arrest contra el president rus, Vladímir Putin, pel segrest de nens ucraïnesos.

Repressió

A més, cèl·lules a sou del règim nicaragüenc van intensificar la seva campanya de fustigació i atacs contra refugiats del país veí que s’han instal·lat allí fugint de la repressió desencadenada per la dictadura dinàstica orteguista. Totes aquestes pressions, segons l’opinió de Douglas Farah, president d’IBI Consultants i expert en la regió, tenen un mòbil, una justificació. "El cas de Costa Rica [alineant-se amb Occident] els va doldre [als russos], perquè van ser pràcticament els únics d’Amèrica Llatina que van tenir el valor" de desmarcar-se de la neutralitat imperant, constata.

La presència de Rússia a tota la regió centreamericana és fins i tot "més potent" que durant la guerra freda del segle XX, valora Farah. Moscou, enumera l’analista, compta amb "un aliat incondicional" (Nicaragua), "un soci comercial" (El Salvador) i "excel·lent accés" al Govern d’Hondures de la presidenta Xiomara Castro. A més, "no té contrapesos" i va avançant posicions sense trobar obstacles en el seu camí, ja que, a diferència del que passava durant la guerra freda, no existeix aquella mena de pacte no escrit vigent llavors de no escalar els conflictes i evitar que les guerres desbordin "el marc regional", rememora l’analista, que precisament, durant aquella època, va exercir de periodista per a The Washington Post.

Generar complicitats

Notícies relacionades

Alemanya, paradigma de la crisi europea

El reformista de Moscou

Durant les seves ingerències a Europa, el Kremlin s’ha mostrat capaç de generar complicitats tant entre l’extrema dreta com entre l’extrema esquerra. En aquesta regió, està aplicant a ulls clucs la mateixa recepta, i la seva proximitat amb règims sobre el paper esquerrans com Cuba o Nicaragua no li impedeix festejar amb èxit presidents amb tendències cada vegada més autocràtiques com Nayib Bukele a El Salvador.

El vicepresident salvadorenc, Félix Ulloa, va acudir al Fòrum Econòmic de Sant Petersburg per fer negocis en l’àmbit "de l’economia digital", fet que és interpretat pels analistes com una cooperació destinada a ajudar Rússia a evadir sancions i blanquejar diners, ja que el diminut estat centreamericà ha adoptat el bitcoin com a moneda de curs legal. A la veïna Hondures, la complicitat entre els dos països es va manifestar al març, quan la mateixa cap de l’Estat va felicitar Putin per la seva "convincent" victòria en les eleccions presidencials d’aquell mes, cosa que va desencadenar una onada de crítiques entre els estats veïns.