De la «traïció» a l’enfonsament

Diumenge al matí, Joe Biden va despenjar el telèfon per parlar amb Kamala Harris. Havia pres una decisió. Després de 24 caòtics dies lluitant per la seva vida política davant la creixent pressió des de dins i fora de les files demòcrates, Biden retirava la seva candidatura i renunciava així al seu somni de repetir un segon mandat a la Casa Blanca. Mai abans un president dels EUA havia abandonat la cursa a la reelecció tan a prop del dia de les eleccions. ¿Com es va forjar aquest inusual i històric pas enrere?

Tot va començar a enfonsar-se el 27 de juny. Els pitjors dubtes sobre la fragilitat i senilitat de Biden, de 81 anys, es van confirmar amb la seva desastrosa actuació en el seu primer debat amb Donald Trump. El discurs balbucient i confós del president, televisat en horari de màxima audiència, va disparar el pànic entre les files progressistes. Tot i que Biden va comparèixer enèrgicament el dia després per assegurar que podia liderar el país, el temor que es convertís en un llast electoral ja havia començat a estendre’s.

Les últimes tres setmanes han anat magnificant la bola de neu de crítiques que ha acabat arrossegant Biden. Després del debat The New York Times va demanar al líder demòcrata abandonar la cursa, petició a què van anar afegint-se cada vegada més legisladors del partit. La cúpula demòcrata va mirar d’evitar la debacle donant suport públicament al seu candidat, però la caiguda a les enquestes va consolidar la por entre les bases del partit i entre grans donants, que van amenaçar de congelar el flux de finançament.

Crisi creixent

L’acumulació de lapsus de Biden, com confondre Zelenski amb Putin en la cimera de l’OTAN, va consolidar la seva imatge de fragilitat i la força de les veus que van pressionar perquè renunciés. El president s’hi va negar en rodó. Mentre la campanya de Biden s’enfonsava en prime time, la de Trump va prémer l’accelerador, especialment després de sobreviure a un intent d’assassinat que ha reforçat la seva figura gairebé religiosa entre els seus. El contrast entre els balbotejos del president i la ja icònica imatge del seu rival ensangonat i amb el puny enlaire va ser massa. Els sondejos van evidenciar que la ferida demòcrata creixia, allunyant-los cada vegada més d’estats com Michigan, crucials per a la victòria, però també perdent força en territoris tradicionalment blaus.

Notícies relacionades

Nicolás Pascual de la Parte: "El model europeu de llibertat i prosperitat té molts enemics"

La UE es conjura per avançar en la defensa comuna davant l’amenaça russa

L’ansietat es va apoderar del Partit Demòcrata, dividit en un estira-i-arronsa que es va convertir en un «malson», segons van admetre fonts internes a The Washington Post. Tot i que la crisi de confiança amb Biden s’aguditzava amb més de 30 peticions públiques, aquest continuava enrocat en el seu afany per ser el candidat. El temor que aquest bloqueig enfonsés les aspiracions demòcrates a tan sols quatre mesos de les eleccions va portar pesos pesants –i antics amics– com Barack Obama, Nancy Pelosi o Chuck Schumer a exposar en privat els seus dubtes sobre la permanència de Biden, cosa que el president i el seu entorn van interpretar com una traïció.

Dimecres passat, mentre Trump era entronitzat pel seu partit, Biden va ser diagnosticat de covid. El president va decidir llavors allunyar-se dels focus per descansar i reflexionar acompanyat de la primera dama, Jill Biden, i d’un reduït grup d’assessors. Conscient que la campanya de pressió pública aniria a més, dissabte a la nit Biden va canviar d’opinió i, junt amb els seus dos consellers més fidels, van redactar el comunicat de la seva retirada. Diumenge al matí, el president va traslladar la seva decisió a Harris i a part del seu equip «amb la certesa que no tenia un camí viable», explica The Washington Post, però també «irritat» amb els que li han donat l’esquena.