El Govern de Starmer tancarà la ‘presó flotant’

El nou Govern laborista britànic va anunciar ahir el tancament del Bibby Stockholm, la polèmica barcassa instal·lada l’any passat al port de Portland, al sud d’Anglaterra, per acollir immigrants pendents de la tramitació de la seva sol·licitud d’asil. Un projecte impulsat per l’anterior Govern conservador i que va rebre una forta oposició tant de les Administracions locals com de les organitzacions de defensa dels drets humans, que la van qualificar de «presó flotant». L’Executiu no renovarà el contracte amb els administradors de la barcassa, valorat en més de 20 milions d’euros, i desallotjarà els seus prop de 400 ocupants abans de gener del 2025.

L’arribada del Bibby Stockholm al port de Portland va estar marcada per la polèmica des del primer dia. El Govern de l’ex primer ministre Rishi Sunak es va veure obligat a desallotjar l’embarcació a mitjans de l’agost passat, tot just quatre dies després de l’arribada dels primers ocupants, després de detectar el bacteri de la legionel·la als circuits interns d’aigua. Pocs mesos després, el ministeri de l’Interior va confirmar la mort de Leonard Farruku, un jove albanès de 27 anys, que presumptament es va treure la vida en una de les dutxes de l’embarcació. Fa mesos que tant els sol·licitants d’asil com les organitzacions de drets humans denuncien les males condicions a bord, cosa que ha contribuït al deteriorament de la salut mental dels seus ocupants.

Sistema «disfuncional»

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

«La desesperació i el patiment que ha causat la barcassa perduraran en les persones que hi residien. No renovar el contracte tampoc ens tornarà Leonard Farruku, la família del qual ha perdut el seu ésser estimat per sempre», va assenyalar Steve Smith, director general de l’organització Care4Calais, després de conèixer la decisió del Govern. Malgrat les crítiques per les empremtes que la barcassa ha deixat als seus ocupants, les principals entitats de defensa dels refugiats van celebrar la notícia i van assenyalar que es tracta d’un «pas crucial» en l’objectiu de resoldre un sistema d’asil «costós, caòtic i disfuncional».

La decisió se suma al final del pla de deportacions a Ruanda, anunciat poc després de la victòria del Partit Laborista a les eleccions. Una mesura amb un cost que ha ascendit a més de 800 milions d’euros, malgrat que només quatre sol·licitants d’asil han sigut traslladats al país –tots ells de manera voluntària.