El conflicte del Pròxim Orient

Hamàs i Fatah acorden a Pequín un històric pacte per enfortir la unitat

Els dos enemics aferrissats es comprometen a la formació d’un lideratge que aplani el camí de les eleccions del Consell Nacional Palestí

Hamàs i Fatah acorden a Pequín un històric pacte per enfortir la unitat

PEDRO PARDO

2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Quan hagin sigut comptats els cadàvers i edificis enderrocats, no hauran deixat els atacs israelians més bones notícies per a Palestina que el que va passar dimarts a Pequín: el compromís de tots els grups per superar dècades de rivalitats i caminar junts en la reconstrucció. Hamàs i Fatah, enemics aferrissats, han firmat junt amb 12 faccions més un acord per «acabar amb la divisió i enfortir la unitat palestina» que persegueix, entre altres qüestions, el control palestí sobre Gaza. Ja ha sigut batejat com La declaració de Pequín i suposa un altre èxit de la diplomàcia xinesa com a mediadora en una zona de tradicional influència nord-americana.

L’acord fixa els fonaments per a un «Govern interí de reconciliació nacional», va revelar Wang Yi, amfitrió i ministre d’Exteriors xinès. Els tres dies d’intenses negociacions han fructificat també en la formació d’un lideratge palestí que aplani el camí cap a les eleccions d’un nou Consell Nacional Palestí i una declaració conjunta contra els atacs de Tel Aviv. Aquest aspecte era primordial per «bloquejar els esforços israelians de crear una estructura de col·laboradors», va revelar Mustafa Barghouti, líder de la Iniciativa Nacional Palestina. L’acord, va afegir, va molt més enllà dels anteriors.

Les parts atorguen a l’Organització d’Alliberament Palestí (OAP) l’única representació del poble palestí, formaran un Govern provisional de reconciliació i pactaran les condicions per a la gestió postbèl·lica. Hi ha aspectes encara confusos. Per exemple: quin serà el paper de Hamàs, aliena a l’OAP, la coalició de partits que va firmar un acord de pau amb Israel el 1993. La qüestió no és trivial perquè l’elefantíaca reconstrucció involucrarà bona part de la comunitat internacional i molts governs són reticents a col·laborar amb una organització que han qualificat de terrorista. Israel no contempla més solució que aniquilar-la.

Fatah domina l’OAP i governa a Cisjordània, mentre que Hamàs gestiona Gaza. En els últims mesos, mentre les bombes queien, es van creuar serioses acusacions. Mahmud Abbas va responsabilitzar Hamàs de desfermar la guerra amb el seu atac terrorista del 7 d’octubre i aquesta ha retret a Fatah el seu presumpte alineament amb Tel Aviv.

Diversos intents

Notícies relacionades

Les dues organitzacions, les més rellevants en el panorama polític palestí, han intentat recompondre els ponts en nombroses ocasions per unir els dos territoris sota un sol Govern, sempre sense resultats. L’acord del 2017 amb prou feines va durar sis mesos. Va saltar pels aires quan Fatah va acusar Hamàs de l’atac terrorista que va patir a Gaza el primer ministre de l’Autoritat Palestina, Rami Hamdallah.

«Estem en un dilema històric, la nostra gent està augmentant els seus esforços per a la lluita», va afirmar Mousa Abu Marzook, representant de Hamàs. Aquell atac d’octubre, va jutjar, «va provocar molts canvis, tant en el terreny regional com en l’internacional».