Eleccions presidencials
L’amenaça de Maduro d’un «bany de sang» deixa l’Exèrcit en el focus
Lula insta el president de Veneçuela a respectar el resultat electoral de diumenge vinent
El líder bolivarià va parlar de «guerra civil» si perd
El president recorda que les estructures castrenses són «profundament chavistes»
Les eleccions presidencials de Veneçuela constitueixen, a cinc dies de la seva celebració, un problema de projeccions regionals. Quan Nicolás Maduro va advertir que una derrota personal a les urnes provocaria un «bany de sang», el seu col·lega brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, va sentir alguna cosa més que perplexitat. «Em vaig espantar amb aquesta declaració», va dir. Lula segueix des de molt a prop els esdeveniments al veí país, al punt d’haver parlat dues vegades amb Maduro. Els termes d’aquestes converses van ser revelats a la premsa estrangera. «Si vol contribuir a resoldre el problema de creixement de Veneçuela i la tornada dels que se’n van anar, ha de respectar el procés democràtic», li va dir. Lula, que abans d’arribar a la presidència va fracassar en tres intents consecutius, va remarcar: «El que perd s’emporta un bany de vots, no un bany de sang». I va afegir: «Maduro ha d’aprendre que quan un guanya es queda, i quan perd se’n va i es prepara per a altres eleccions».
La preocupació de Lula és de tal magnitud que, a més dels dos observadors que enviarà la Justícia electoral del Brasil, va decidir que el seu exministre d’Exteriors i actual assessor en assumptes internacionals, Celso Amorim, aterri a Caracas. «És clar que respectarem els resultats si guanyem», va respondre el president de l’Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez, i va denunciar que l’oposició es prepara per impugnar diumenge el veredicte de les urnes.
¿Què passarà?
A hores d’ara, la contesa ja planteja el risc que diumenge a la nit esclati una crisi per la falta de reconeixement de la victòria del rival. Els principals competidors s’acusen mútuament. L’angoixa, de moment, fa que molts analistes dirigeixin la seva mirada cap als quarters. Quan el 17 de juliol passat Maduro va parlar també d’una «guerra civil» en un barri popular de Caracas, no va fer més que recordar que el problema polític incumbeix també a les Forces Armades en el seu caràcter de cogovern de facto i una variable de control i gestió de diferents variables econòmiques, tant públiques com revestides d’opacitat.
Per aclarir dubtes, el president va recordar que les estructures castrenses són «cada vegada més profundament chavistes» i no admetran que l’oposició arribi per mitjà del vot al palau de Miraflores. «Jo pregunto, senzillament per analitzar escenaris, ¿què passaria a Veneçuela si l’oligarquia dels cognoms de Caracas arribés al poder polític per un accident? (…) ¿Què passaria amb tot el poder social, cultural, polític, espiritual, moral i militar que té la revolució?». Al parlar a l’estat de Portuguesa, Maduro va aventurar escenaris. «¿Podrien venir nous 27 de febrer? ¿Podrien venir nous 4 de febrer? ¿Podria venir un gran 13 d’abril una altra vegada? «El candidat del Partit Socialista Unificat (PSUV) va fer referència al Caracazo, com es va conèixer l’esclat social contra el president socialdemòcrata, Carlos Andrés Pérez, i el posterior alçament d’Hugo Chávez contra aquest Govern.
La Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) té uns 300.000 integrants, segons dades del 2023. Els analistes no només s’interroguen sobre el comportament dels uniformats davant les urnes, sinó el de les seves famílies. El ministre de la Defensa, el general Vladímir Padrino López, va assegurar a la missió del Centro Carter que observarà els comicis que els militars seran una garantia del desenvolupament pacífic de la contesa.
