L’intèrpret dels homes afligits

Aquesta història comença al Cinturó de l’Òxid, en un poble acerer d’Ohio. "Jo era un d’aquests nois amb un futur lúgubre. Gairebé vaig deixar l’institut. Gairebé em vaig deixar emportar per la ira profunda, pel ressentiment que sentia tothom al meu voltant", explica J. D. Vance a les pàgines de Hillbilly, una elegía rural (Deusto, 2017). Hi relata alguna caos més que la seva biografia, ofereix un retrat coral de personatges empobrits, molts sense estudis ni sensació de futur, presa fàcil d’addiccions i protagonistes tristos de famílies desestructurades. Un reflex de la seva pròpia vida. Una ombra que recorre territoris, fins i tot més enllà dels EUA, i que ajuda a explicar el fenomen de Trump.

Família desestructurada

Vance va néixer a Middletown, Ohio, el 1984. El seu pare va abandonar la família quan ell era petit. La seva mare, perduda en la nebulosa de les drogues, va encadenar parelles desastroses. La resta dels homes de la família van aportar sobredosi de violència, impotència i vicis, i van "deixar darrere seu un rastre de fills desatesos, dones enganyades o les dues coses". Va ser la seva àvia materna, una dona aspra "que sempre anava armada", qui va saber transmetre al jove la necessitat d’estudiar. I el net va obeir. Va aconseguir una beca completa per estudiar a la Universitat de Yale. I del seu pas per la Facultat de Dret va obtenir un títol universitari, feina, contactes determinants i conèixer la seva dona, Usha Chilukuri, filla d’immigrants indis i de brillant currículum.

Un repàs dels articles escrits per Vance durant els últims anys permet veure l’evolució del personatge i, potser, la de tants votants nord-americans. El 2017 explicava com, d’alguna manera, havia admirat Bill Clinton –"era un noi pobre criat per una mare soltera amb una gran dosi d’avis carinyosos"– i quina va ser la seva decepció davant l’escàndol sexual: "Si un home amb les seves habilitats havia fet això, ¿quina esperança hi havia per a mi?". Per contra, quan Obama va abandonar la presidència, malgrat que políticament se’n va alegrar, també va reconèixer que "en un moment crucial de la meva vida, Barack Obama em va donar l’esperança que un nen que creixés com jo encara podria arribar al més important dels meus somnis. Per això, el trobaré a faltar a ell i a l’exemple que va donar".

Però aquest conservador que s’esforçava per veure totes les cares del políedre polític dels EUA, fins i tot el que va arribar a confessar el 2016 a un antic company universitari que dubtava "entre pensar que Trump és un idiota cínic com Nixon" o "el Hitler dels Estats Units", ha acabat ungit pel mateix home que va injuriar. Si Trump guanya les eleccions, ell serà el seu vicepresident. I sap què s’espera d’ell.

Valors tradicionals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya, paradigma de la crisi europea

Vance defensa el catàleg complet de valors tradicionals, també sobre el paper de la dona. És contrari a l’avortament en tots els casos, excepte quan la vida de la mare està en perill. Proposa acabar d’aixecar el mur fronterer, ja que afirma que els migrants que entren de forma il·legal al país són una font de mà d’obra barata que redueix els salaris dels treballadors nascuts en estats com Ohio. Sobre Ucraïna és clar: el país eslau necessita més soldats dels que pot desplegar i més material del que els EUA poden proporcionar-li. Ha de concentrar-se en una estratègia defensiva, aturar l’hemorràgia i permetre que comencin les negociacions. "Per fer-ho, tant els dirigents nord-americans com els ucraïnesos haurien d’acceptar que l’objectiu declarat de Zelenski per a la guerra (la tornada a les fronteres del 1991) és una fantasia".

Al seu llibre, Vance va saber radiografiar els desesperançats i sobre ells va llançar una mirada sense condescendència, assenyalant també la seva responsabilitat. Ara prefereix culpar Biden de la seva desolació i Obama per no "dir res fora del consens de l’elit". Té 39 anys, la meitat justa de Trump, i ja hi ha qui el veu com el seu hereu polític. Va saber radiografiar bona part dels seus votants. Sintonitza amb ells. Una altra cosa és si té receptes vàlides per millorar les seves vides.