La visita de Netanyahu als EUA esdevé un camp de mines per a Kamala Harris

El gest de la vicepresidenta davant el discurs, no obstant, ha cobrat immediatament una dimensió política, com tot el que ha fet, fa i farà Harris, almenys fins al novembre. I pocs assumptes més complexos hi ha de navegar per a ella en aquesta cursa electoral en la qual ha entrat amb força que Israel i la guerra de Gaza. Perquè les posicions en aquesta qüestió mai han sigut terreny donat als matisos als EUA, almenys en política. Menys encara des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre i l’inici de l’última guerra a Gaza. És un autèntic camp de mines polític.

La crisi humanitària

Des de l’esclat d’aquesta última i dura fase del conflicte, Harris ha sigut la veu de més alt càrrec en l’Administració Biden que, en les reunions a porta tancada, ha mirat d’assegurar un alto el foc i s’ha esforçat per posar en consideració prioritària la tragèdia dels civils palestins, entre els quals ja es compten gairebé 40.000 morts i als quals assola una dramàtica situació humanitària.

Va ser també Harris qui, en un discurs al març a Selma (Alabama) es va convertir en la primera veu de l’Administració a demanar aquest alto el foc (tot i que fos només de sis setmanes). En aquest lloc icònic en la lluita pels drets civils, Harris va denunciar les condicions inhumanes a Gaza i gràficament va parlar de palestins forçats a alimentar-se amb fulles o menjar d’animals per mantenir-se vius. «La nostra humanitat compartida ens obliga a actuar», va dir.

Són indicis que fan a alguns veure la possibilitat que, en cas que Harris arribés a la Casa Blanca, hi podria haver algun moviment respecte a la política de l’actual Administració. I en unes declaracions a The Wall Street Journal Ivo Daalder, que va ser ambaixador davant l’OTAN per a Barack Obama i té bons contactes amb el cercle pròxim a Harris, assenyalava que ella «s’inclinarà més per trobar altres maneres de pressionar Israel si la situació no canvia».

Aquesta és l’esperança amb què reben també Harris i la seva candidatura alguns en organitzacions i moviments que han estat manifestant-se a favor d’un alto el foc, pels drets dels palestins i contra el suport infrangible que el president ha mantingut a Israel malgrat el deteriorament de la situació a la Franja i a Cisjordània. Les seves protestes han inclòs interrompre discursos de Biden i de Harris. També, vot de càstig en les primàries i amenaces de deserció al novembre, amb un pes especial en estats frontissa com Michigan.

En unes declaracions a Politico Yasmine Taeb, activista progressista, que va ajudar a organitzar aquest vot de càstig, assegurava que «Harris té oportunitat de marcar un nou camí i ser més receptiva al poble nord-americà». I el portal també citava protegit per l’anonimat un analista palestinoestatunidenc que veia important un gir. «Òbviament no el farà de 180 graus però seria útil per als demòcrates per assenyalar a les bases de forma genuïna que ve un canvi».

Notícies relacionades

Alemanya, paradigma de la crisi europea

El reformista de Moscou

Aquest canvi està lluny d’estar garantit. Tot i que Harris posi diferents accents, ha fet seu el missatge central de suport a Israel que manté Biden. I Halie Soifer, que va ser la seva assessora de seguretat nacional quan era senadora, ha assegurat que «pel que fa a Israel ella i el president Biden van a l’uníson, no es pot trobar cap diferència entre ells». No s’ha de recercar gaire a l’hemeroteca o la videoteca per trobar els seus vells discursos davant AIPAC, el principal lobby jueu, on mostra aquest suport a Israel que es fa gairebé obligat en les carreres polítiques als EUA.

En campanya, a més, Harris es mou en terreny especialment movedís. Faci el que faci serà atacada pels republicans, que ja denuncien Biden malgrat el ferri suport que ha donat a Israel. I en el camp demòcrata, i a l’haver agafat el testimoni del president, ha de fer malabarismes per intentar reparar el vot indignat sense perdre el dels que recolzen la posició de Biden.