Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Poques hores abans que conclogui la campanya electoral veneçolana, Nicolás Maduro es multiplica de cos present en nombroses ciutats i a les pantalles. Una sèrie televisiva, Nicolás, el mostra capítol a capítol com un home que tenia el destí fixat per endavant. "Ets un líder innat", li diuen des de jove i fins i tot quan canta en un grup de rock, anomenat Enigma.

Les imatges d’una presentació musical el 1981 s’han tornat a divulgar com a part d’un cant a si mateix des dels mitjans estatals. Els veneçolans han vist aquests dies un Maduro jocós que es belluga a TikTok i als escenaris, i un altre capaç d’aixecar la veu per qualificar la premsa estrangera de "sicaris de la mentida" o anomenar "dimoni" el seu principal adversari a les urnes, Edmundo González Urrutia. No s’ha privat de la ironia davant l’"ensurt" de Luiz Inácio Lula da Silva a una deriva violenta. "Que es prengui un te de camamilla", va dir. Dimecres va trobar, però, un moment de serenitat i autoconfiança al definir-se com el president més capacitat per oferir guanys extraordinaris les multinacionals petroleres.

No ho va fer sobre una tarima ni enmig de consignes de guerra. Maduro va recuperar els seus millors vestits per celebrar un acord entre Petróleos de Veneçuela (PDVSA), British Petroleum (BP) i la Companyia Nacional de Gas de Trinidad i Tobago, una aliança que permetrà desenvolupar dipòsits de gas natural d’un bilió de peus cúbics al mar Carib.

El president "obrer", com sol anomenar-se, malgrat que gestionava busos, va rebre els participants de l’entesa energètica al palau de Miraflores. Davant seu va aprofitar per fer una crida a totes les companyies del sector. "Estamos preparats i disposats per negociar el que calgui negociar. Ho dic als inversors dels Estats Units, Europa, Índia, Xina, Rússia, Brasil, jo soc Nicolás Maduro, president de Veneçuela i l’únic que garanteix la seguretat jurídica per a tots els projectes de petroli i gas que vostès vulguin desenvolupar aquí. Soc home de paraula i jugo amb les cartes sobre la taula". I hi va afegir: "si volen venir a invertir vinguin ràpid, ja n’han arribat molts, alguns no els podem dir, ja que hem firmat en el marc de lleis especials per protegir-los, però està arribant una pluja d’inversions en petroli, gas, petroquímica".

En els actes proselitistes, Maduro, l’exguitarrista d’Enigma, ressalta la seva condició de "cristià", "chavista" i "socialista". Davant els representants de BP i Trinidad Tobago va optar per un llenguatge més pragmàtic. "La gent veu que a Veneçuela se li estan obrint les comportes i vam activar una nova economia amb esforç propi, amb més dificultat, de vegades patint, però del patir sorgeixen les oportunitats i les noves idees. No es pot aspirar que les coses canviïn sempre fent el mateix".

Monoproductor

Veneçuela és un país monoproductor d’hidrocarburs, més enllà de la sobtada aversió presidencial a fer "sempre el mateix". El caràcter rendista de la seva economia defineix la vida i la política d’aquest país. Va establir les bases del que l’antropòleg Fernando Coronil va anomenar l’"Estat màgic" en un assaig clàssic del mateix nom.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya, paradigma de la crisi europea

Veneçuela és, segons afirma Coronil, "una nació que té dos cossos: un cos polític compost pels seus ciutadans i un cos natural la matèria dels quals és el seu ric subsol" i sempre ofereix un horitzó de prosperitat. PDVSA va ser fundada el 1976 pel socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez per materialitzar l’anhel d’una república de tipus saudita a Sud-amèrica. Hugo Chávez i el seu hereu es van aferrar a aquest credo, superior a qualsevol argot revolucionari.

El petroli ha sigut al llarg d’aquests anys el mannà de les riqueses efímeres i la desgràcia quan el seu preu internacional es va enfonsar i va obrir les portes de les crisis internes.