Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques

Tot i que les xarxes socials també generen efectes positius en la societat, com més connectivitat i accessibilitat, la resposta del Parlament Europeu a la pregunta de si són suficients les mesures actuals és un rotund no. "La qüestió del disseny addictiu no està prou coberta en la legislació vigent de la Unió i, si no s’aborda, podria donar lloc a un deteriorament més important en l’àmbit de la salut pública, amb especial impacte en els menors", afirma una resolució aprovada el desembre del 2023 per aclaparadora majoria i que va convertir al Parlament Europeu en el primer del món a demanar una actuació contra el disseny addictiu.

La moció demana a la Comissió Europea que analitzi quines iniciatives polítiques són necessàries i presenti propostes legislatives contra el disseny addictiu de les xarxes socials. Els eurodiputats es fan ressò d’estudis que suggereixen que l’ús problemàtic dels telèfons intel·ligents segueix en augment i que molts menors rares vegades es desconnecten de les xarxes socials, i se senten insegurs sense els seus telèfons mòbils.

Fins al punt que l’augment dels problemes de salut mental en els adolescents podria estar relacionat amb el fet que molts d’ells –els joves d’entre 16 i 24 anys passen de mitjana 7 hores al dia a internet– es passen atrapats bona part del dia a Instagram, TikTok, Snapchat o X (antiga Twitter).

Els números parlen per si mateixos del seu potencial. Només Facebook compta amb més de 3.000 milions d’usuaris arreu del món, Youtube una mica més de 2.500 milions, Instagram i Whatsapp uns 2.000 milions i TikTok alguna cosa més de 1.500 milions.

"Establim normes per a les màquines escurabutxaques, però cada vegada que obrim les nostres aplicacions, fem scroll o actualitzem les nostres xarxes socials, passa el mateix als nostres cervells. Per això hem de prohibir les característiques de disseny més addictives, fer front als algoritmes addictius i introduir el dret a no ser molestat", reivindica l’eurodiputada i ponent de l’informe Kim van Sparrentak.

Comparteix la preocupació i el diagnòstic sobre la relació amb aquests serveis l’associació europea de consumidors (BEUC). "En l’actualitat, massa serveis en línia estan dissenyats per mantenir-hi la gent enganxada. Tot i que això és problemàtic per a tots els consumidors, és encara més preocupant per als nens, que són menys conscients dels riscos en línia o menys capaços d’autocontrolar-se", explica Urs Buscke, responsable legal de l’organització. Com altres associacions reconeix que la DSA ha aportat "canvis positius" a l’exigir a les grans plataformes en línia que identifiquin els riscos en l’ús dels seus serveis i posin en marxa mesures de protecció.

"No obstant, no és prou específica i no aborda de prou manera el disseny addictiu incorporat en tantes interfícies en línia de les quals tots som víctimes. Per això necessitem una actualització de la legislació vigent en matèria de consum que exigeixi equitat digital per defecte i per disseny a tots els sectors", afirma.

Von der Leyen, receptiva

L’Executiu comunitari ha rebut el missatge alt i clar i la seva presidenta, Ursula von der Leyen, acabada d’elegir per a un segon mandat, s’ha mostrat receptiva, fins al punt que ha inclòs la qüestió en les seves orientacions polítiques per al període 2024-2029, negociades amb la gran coalició que formaran aquesta legislatura populars, socialistes, liberals i verds.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

"Hem de fer més per protegir els joves. La infància i l’adolescència és l’època en què es forma el nostre caràcter, es desenvolupa la nostra personalitat i el nostre cervell es modela a base de desencadenants i emocions. És una època de sorprenent desenvolupament, però també d’una autèntica vulnerabilitat", reconeixia Von der Leyen. Brussel·les vol respondre en aquesta legislatura al que considera "el repte més gran de la dècada".

En el seu full de ruta no hi ha terminis ni calendari, però el compromís que arriba d’Europa davant el que per a molts és una "pandèmia silenciosa" és inequívoc: abordar les tècniques "poc ètiques" que utilitzen les plataformes i prendre mesures davant qüestions com el lliscament infinit de pantalla (anomenat scrolling en anglès) pensat per enganxar l’usuari de manera intencionada. El Parlament Europeu vol directament que es prehibeixi el lliscament sense fi i la reproducció automàtica de manera que quedi bloquejat després d’un temps predeterminat.