Cordó parcial als ultres

El descontentament social desatès va afavorir que els diferents partits d’ultradreta obtinguessin la xifra rècord de 198 escons del Parlament Europeu (27,5% del total de 720) en les eleccions de juny. Els eurodiputats d’extrema dreta han constituït el tercer i el quart grup parlamentari més nombrós per darrere de populars i socialistes –Patriotes per Europa (PfE), amb 84 escons, i Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), amb 78 escons–, encara els han sobrat eurodiputats per formar un tercer grup parlamentari –Europa de les Nacions Soberanes (ESN), amb 25 escons– i encara compten amb un planter d’11 vots de diferents eurodiputats ultra d’Espanya, Alemanya, Grècia, Polònia, Romania i Eslovàquia que es mantenen, de moment, en el grup de no inscrits.

L’intent d’establir un cordó sanitari per bloquejar l’accés de la ultradreta als òrgans de decisió política institucional del Parlament Europeu només va tenir un èxit parcial. L’estratègia del Partit Popular Europeu (PPE) de considerar com a acceptable a una part de l’extrema dreta, malgrat el seu euroescepticisme i autoritarisme, va permetre que els Conservadors i Reformistes, liderats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, obtinguessin dues vicepresidències de l’Eurocambra i un lloc de qüestor a la Mesa del Parlament. Els populars van defugir l’interès polític global a llarg termini de la UE i van preferir prioritzar els seus avantatges partidistes a curt termini i legitimar els seus pactes governamentals amb els ultres a nivell nacional a Itàlia, Suècia i Finlàndia.

D’aquesta manera, el postfeixista partit Germans d’Itàlia de Meloni va aconseguir una de les 14 vicepresidències del Parlament Europeu amb l’eurodiputada Antonella Sberna i un lloc a la Mesa, que decideix tot el que està relacionat amb l’activitat política i el govern de la institució. Una altra vicepresidència i lloc a la Mesa del Parlament Europeu va ser per a l’eurodiputat Roberts Zile, del partit ultra letó Aliança Nacional, els membres del qual es distingeixen per participar en les commemoracions anuals de la Legió Letona de les Waffen-SS nazis.

El revisionisme històric emprès pels governs bàltics en les últimes dècades busca transformar de manera oficial els membres d’aquestes forces integrades en les Waffen-SS de col·laboradors nazis en defensors nacionalistes dels països bàltics, ocultant que la major part dels integrants havien participat prèviament en les matances massives de jueus i buscant apaivagar els historiadors que recorden el seu veritable comportament, com l’antic resistent lituà i posteriorment general israelià Yitzhak Arad i l’historiador contemporani Dovik Katz.

El partit ultra polonès Llei i Justícia (PiS) també va aconseguir un dels cinc llocs de qüestor integrats en la Mesa del Parlament Europeu. Per això, el cordó sanitari només va ser efectiu per vetar l’accés a càrrecs als membres del grup de Patriotes del primer ministre hongarès Víktor Orbán, de la francesa Marine Le Pen i del grup de Sobiranistes, encapçalat per Alternativa per a Alemanya (AfD).

Llibertat de premsa malmesa

La difusió de les idees polítiques ultres a la UE es veu afavorida pel retrocés de la llibertat de premsa, la concentració de la propietat dels mitjans i la intimidació a periodistes que es produeix en nombrosos països, com indica l’informe sobre l’Estat de dret a la UE de la Comissió Europea, amb crítiques generalitzades i en especial a Hongria, Itàlia, Grècia, Eslovàquia, Croàcia, Bulgària i Polònia. Les organitzacions de periodistes han enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per recordar-li que "la llibertat de premsa a la UE està sotmesa a greus amenaces i restriccions que posen en perill els valors democràtics" i que és indispensable preservar la llibertat dels periodistes per frenar la desinformació i mantenir el pluralisme polític.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’elevat nivell de corrupció percebut pels ciutadans als seus països i la ineficàcia dels estats de la UE per combatre-la, que revela aquesta setmana el sondeig Eurobaròmetre, alimenta el descrèdit d’institucions i partits i afavoreix el vot del desencant a favor dels ultres.

El sondeig de la Comissió Europea indica que el 68% dels ciutadans de mitjana creuen que la corrupció és generalitzada al seu país i que els governs no la persegueixen amb eficàcia (57%). Finlàndia i Dinamarca són les úniques on la percepció de corrupció és molt baixa (18% i 26%).