Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius

Aixecar els ulls de la pantalla és cada vegada més difícil. A Espanya, els nens i nenes d’entre 8 i 16 anys passen 3 hores i 20 minuts de mitjana enganxats als telèfons mòbils, un ús que voreja les 5 hores durant els caps de setmana, segons un estudi de la Gasol Foundation. Tot i que la ciència continua dividida sobre si causen o no addicció, la majoria d’anàlisis coincideix a advertir que, en excés, la connexió a les xarxes socials contribueix a augmentar problemes de salut mental, com l’ansietat i altres trastorns.

Aquesta realitat preocupa cada vegada més famílies, cosa que ha portat les autoritats a intervenir en aquesta qüestió. L’any passat, el Govern central va demanar als gegants tecnològics buscar una "solució tècnica" als patrons addictius de les seves plataformes. A causa de la seva falta d’actuació, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va anunciar el 10 de juliol que obria una investigació contra algunes d’elles, alertant que "impliquen un risc per als drets i llibertats de tots els usuaris", un impacte que pot ser especialment greu per als més joves.

Els mecanismes utilitzats per les empreses digitals, segons el supervisor, poden "provocar discriminació, exclusió, manipulació, soscavar l’autonomia individual, influir en el seu procés de pensament, les seves emocions, el seu comportament, limitar la seva llibertat d’informació i expressió, generar autocensura i afectar l’autonomia i desenvolupament".

Explotació psicològica

Aquest consum abusiu no és casualitat. Fa anys que els experts que estudien l’ús d’internet assenyalen que el poder d’atracció magnètica d’aquestes plataformes és el resultat d’una sèrie de tàctiques amb què els gegants tecnològics exploten la psicologia dels usuaris. Aquest disseny hipnòtic és clau per a un model de negoci que depèn de vendre publicitat. "Les millors ments de la meva generació estan pensant a com fer que la gent faci clic als anuncis. Això és una merda", va lamentar ja el 2011 Jeff Hammerbacher, excap de dades de Facebook.

Entre les característiques promogudes des de Silicon Valley destaca el "reforç intermitent", l’aparició incessant d’estímuls que porten l’usuari a creure que en qualsevol moment obtindrà una recompensa, un mecanisme similar al de les màquines escurabutxaques que porta el cervell a segregar dopamina, el neurotransmissor associat al plaer. Aquesta tècnica ludificadora es vehicula a través de l’scrolling infinit, l’acció de desplaçar-se amb el dit en un oceà inabastable de continguts que es personalitzen mitjançant algoritmes de recomanació i que es reprodueixen de manera automàtica.

L’Associació Americana de Psicologia ha advertit en un recent informe que nens i joves estan "especialment en risc" amb aquest torrent d’informació, ja que la part del cervell que s’encarrega de la resistència a la temptació —menys desenvolupada que en els adults— és més sensible a les distraccions. Un altre de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) alerta que un de cada tres menors espanyols d’entre 12 i 16 anys es troben en risc de desenvolupar un patró d’ús compulsiu de xarxes socials, com Instagram o TikTok.

L’accés a internet no només és útil, sinó essencial per al dia a dia. Això sí, se’n recomana un ús proporcional i limitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no més de dues hores de connexió diària per a joves d’entre 5 i 17 anys, un límit qüestionat per alguns estudis, que apunten que els efectes nocius de la xarxa només apareixen a partir de les quatre hores.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Altres mesures

Espanya no ha sigut l’únic país a actuar. Als EUA, 41 estats han demandat Meta, el gegant anteriorment conegut com a Facebook, al·legant que va adoptar a posta característiques per "atraure, captar i atrapar" els usuaris, fomentant un ús compulsiu que comprometria la seguretat. La UE ha aprovat la llei de serveis digitals (DSA en anglès), una nova normativa que obliga les grans plataformes a identificar riscos dels seus serveis, i s’ha compromès a adoptar mesures especifiques que posin fi al que consideren una "pandèmia silenciosa".