Harris galvanitza les dones dels EUA i rellança la seva esperança

Ningú se sent enganyat dels grans reptes a què fa front Harris en la seva lluita per la Casa Blanca. Després de Hillary Clinton el 2016, una dona, ara antiga fiscal, amb arrels a Jamaica i l’Índia, torna a mesurar-se amb Donald Trump, algú que no ha fugit mai de comentaris i atacs misògins i racistes, encara que aquesta retòrica l’allunyi de vots de dones, especialment les dels suburbs i les que tenen educació superior.

Tot i això, la idea que trencar el sostre de vidre està més a l’abast que mai gràcies a qui va ser la segona senadora negra dels EUA i la primera vicepresidenta també negra es generalitza. I és així perquè són diferents les circumstàncies i els temps; perquè les pors que abans de l’arribada de Trump al poder eren abstractes ara són realitats, com la derogació de la protecció constitucional de l’avortament pel Tribunal Suprem. També perquè la candidata és qui és.

Harris ha injectat una energia inesperada fa només una setmana i en la palpable reactivació de l’entusiasme és fonamental la galvanització que ha desencadenat en les dones i, sobretot, en les dones negres i de minories.

El mateix diumenge en què Biden va anunciar la retirada i va recolzar la candidatura de la vicepresidenta, Win With Black Woman, un grup que va néixer el 2020 per donar suport a l’elecció d’aquestes candidates negres, va organitzar una trucada per Zoom. Davant les 90 persones que participaven en una de ssemblat fa quatre anys, quan intentaven que Harris fos l’escollida com a vicepresidenta, aquesta vegada se n’hi van sumar 40.000 (i 50.000 més a través de streaming en altres plataformes). Van recaptar 1,5 milions de dòlars. Però sobretot es van organitzar. Van preparar una estratègia.

Organització i estratègia

Aimee Allison va ser una de les participants en aquesta reunió virtual. És presidenta i fundadora de She The People, un altre grup que des de fa sis anys treballa per crear poder polític per a dones negres, llatines, asiatico-nord-americanes i indígenes. I en una entrevista telefònica testifica que s’està vivint un moment nou.

«Tot se sent diferent i emocionant i ens dona un camí davant el MAGA (sigles en anglès del moviment trumpista Fem que Amèrica torni a ser gran). Ens ajuda a reconèixer que això no va només de Kamala, sinó de milions de nosaltres que fa temps que intentem pensar com podem fer servir el poder d’uns EUA diversos que ens portin en una altra direcció», diu.

Han quedat enrere altres temps, com quan el 2016 Allison va ser en una reunió de donants per a Hillary a l’àrea de San Francisco. Llavors no va poder ni acabar una pregunta que havia començat recordant que les dones negres són les demòcrates més lleials. Mesos després, només el 46% de les dones blanques van votar per la demòcrata. I el 2020 Biden va aconseguir el 93% del sufragi femení negre davant el 6% de Trump, mentre que en tot el vot femení en general el demòcrata es va emportar el 55%, i Trump, el 44%.

Ara aquestes mateixes dones blanques que fa anys la interrompien truquen a Allison. «Volen saber com poden ajudar, com poden mobilitzar la gent, com poden elevar la participació en els estats més importants», explica.

L’element racial

Obviar l’element racial i de gènere en aquesta nova equació electoral és impossible, i més quan els republicans ja han mostrat que una de les seves línies d’atac a Harris va per aquest camí, emmarcat en una de les seves guerres culturals tan cruentes, la que lliuren contra el moviment DEI (Diversitat, Igualtat i Inclusió). «Aquests tres conceptes són valors meravellosos, però han viciat els termes», diu Allison, que, malgrat advertir que «la raça és utilitzada pel MAGA com una eina verinosa per deshumanitzar la gent», també pot funcionar «gairebé com un principi d’organització per derrotar» aquest moviment.

Una cosa semblant apunta en les reflexions que fa en una altra entrevista telefònica Koritha Mitchell, professora universitària i autora del llibre De las cabañas de esclavos a la Casa Blanca. «Pel racisme, el sexisme i l’heterosexisme dels EUA els paràmetres són més alts per a qualsevol que no sigui un home blanc cis –explica–. Kamala té credencials provades, però es tracten com si fossin vulnerabilitats».

«El poder del patriarcat i de la blancor és que a tothom se l’ensenya a pretendre que ser un home blanc fa que se’t consideri automàticament qualificat –continua–. Si es tracta d’una dona, se suposa que només la recolzes pel fet de ser dona. I la falta de pràctica a reconèixer això fa que no es sigui agosarat amb el suport a les dones, que és el que va passar amb les dones blanques i Hillary».

«Les dones negres sabem que el nostre intel·lecte i la nostra estratègia no es prenen mai com a tals, que prenguem les decisions electorals que prenguem se’ns acusarà de polítiques d’identitat. Però això no podem deixar que ens limiti», afirma.

Espina dorsal demòcrata

Notícies relacionades

L’est d’Alemanya, entre l’esquerra extrema i el rugit de la ultradreta

Christos Christou: "Com a ésser humà i com a pare, estic devastat pel que veig a Gaza"

També es mouen sabedores que són «l’espina dorsal» del Partit Demòcrata, que al costat de treballadors i progressistes componen la base de la formació i que elles són particularment «multiplicadores de la força» a l’hora de portar la gent a les urnes.

En tot això consisteix part de la força del moviment de les dones negres. Avancen sobre el pes de la història d’antecessores que van lluitar contra l’esclavitud i pels drets civils. Avancen amb la seva pròpia experiència de dècades en organització i amb lliçons apreses durant l’elecció d’Obama, la campanya de Clinton i el mandat del republicà. I estan contribuint a desencadenar un entusiasme que era absent en el voltant de la reelecció de Biden, cosa que, com diu Allison, «feia por perquè Trump semblava que s’estava fent més fort en aquest buit».