La irrupció de Harris trastoca l’estratègia de la campanya republicana

Les seves crides a la concòrdia que van seguir l’atemptat frustrat que li va esgarrinxar l’orella van deixar pas al traç gruixut de sempre. "Si no us fa res ens estalviarem les subtileses", va dir a la parròquia a Charlotte. "Durant tres anys i mig la mentidera Kamala Harris ha sigut l’arquitecta de totes les catàstrofes de Biden", va disparar. "És una llunàtica radical d’esquerres que podria destruir el nostre país". També li va dir "incompetent" i "tonta com una roca", l’aperitiu d’un repertori que a les xarxes ja supura misogínia i racisme.

Desafiament notable

Per als republicans, el canvi de cromos demòcrata és un desafiament notable. D’enfrontar-se a un home blanc fràgil i envellit han passat a tenir al davant una dona negra més jove, amb espurna i fins a cert punt imprevisible. Una Ká-ma-la (es pronuncia així) que ha ressuscitat l’interès de les bases i està batent rècords de recaptació. I no només això. Les afiliacions al partit, el flux de voluntaris o els aforaments inicials dels seus mítings s’han enfilat. "Hem de començar de nou", va reconèixer Trump a la seva xarxa social el mateix diumenge de la renúncia de Biden.

Als despatxos del seu partit ja s’havia previst la possible sortida de Biden. Però s’esperava que els demòcrates se sumissin durant una temporada en el caos fins a trobar un candidat de consens, segons la premsa nord-americana. No ha passat res d’això, però. En tot just 24 hores els jerarques del partit van fer pinya al costat de Harris, una coronació oficiosa que es va tancar aquest dijous amb el suport inequívoc dels Obama. Aquell mateix dia el líder dels republicans al Congrés es va veure obligat a cridar a l’ordre a les seves files al veure com començaven a volar els ganivets entre els seus quadros sense altre criteri que fer sang. "Aquesta elecció ha de girar al voltant de les polítiques i no de les personalitats", va dir en una reunió a porta tancada. "No és res personal. En això no hi tenen res a veure ni l’ètnia ni el gènere de Kamala Harris".

L’historial d’atacs racistes i misògins de Trump preocupa al partit, conscient que una de les claus del novembre serà als suburbis de les grans ciutats, on predomina la classe mitjana amb formació universitària. Històricament els republicans guanyen a les zones rurals, i els demòcrates, a les urbs. Però l’extraradi és sempre una incògnita. En la seva victòria davant Hillary Clinton del 2016, Trump va guanyar als suburbis per dos punts. En la seva derrota contra Biden del 2020, els va perdre per set.

D’acord amb diferents memoràndums del Comitè Nacional Republicà i els seus satèl·lits, l’estratègia republicana consisteix a pintar Harris com una "progressista radical de San Francisco" i, per tant, suposadament allunyada de les preocupacions reals de la gent. I, en paral·lel, lligar-la a les "polítiques fallides" de Biden. Hi ha intenció de presentar-la com a feble davant el crim, recorrent a alguns casos de la seva època com a fiscal a Califòrnia o les seves simpaties cap a Black Lives Matter; responsabilitzar-la del caos a la frontera, de les restriccions al fracking o d’una economia que va bastant més bé que la percepció que reflecteixen les enquestes.

"És una candidata dèbil, terrible com a comunicadora i amb posicions extremistes respecte a tot, des de l’emigració fins a l’energia, l’economia o la seguretat nacional", va dir a Vanity Fair un dels editors de Breitbart, un dels mitjans de capçalera del trumpisme. "Tot passa per energitzar els treballadors blancs del Cinturó d’Òxid. Penseu-hi, així és com va guanyar Trump el 2016".

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

O, dit d’una altra manera, esforçar-se en els estats desindustrialitzats on fa mal la globalització, la puixança xinesa o l’abandonament del Govern federal. És on el proletariat blanc va bascular en massa cap a la dreta, cosa que va privar els demòcrates de milions de vots. Un dels motius pels quals Trump va escollir J. D. Vance com a company de candidatura. Un Vance que va sortir d’aquesta mateixa Amèrica depauperada.

Ara per ara les enquestes continuen donant a Trump un lleuger avantatge sobre Harris. Però el circ no ha fet més que començar. I tot apunta que no serà bonic.