El llegat inconclús de Biden

"Crec que Biden serà recordat positivament per la seva gestió eficaç de la Covid-19, per les inversions històriques en medi ambient i infraestructura, i per mirar de ser un bon aliat a escala global, amb l’ajuda financera a Ucraïna", explica a EL PERIÓDICO Laura Blessing, investigadora de Georgetown University i autora de l’article Qüestió de llegat sobre l’Administració Biden. Entre els punts negatius, hi ha els forcejaments legislatius perduts davant els republicans que han aconseguit bloquejar paquets d’ajuda a Ucraïna o Gaza.

Si bé des de fora s’estén a percebre que Biden podria haver fet molt més per causes internacionals com frenar el genocidi d’Israel a Gaza, paradoxalment, des de dins del país, es considera que ha fet molt –o, almenys, més que el seu predecessor, Donald Trump- per recuperar una posició d’honor per als EUA en l’arena internacional, tal com l’expresident Barack Obama va fer respecte al seu antecessor en el càrrec, George W. Bush. "Biden ha revertit importants moviments de Trump", diu l’experta, que segueix de prop l’activitat del Congrés i la Casa Blanca des de l’Institut d’Assumptes Governamentals de la prestigiosa Universitat de Washington DC.

Llums en política exterior

El seu primer dia en el càrrec, Biden va firmar la reincorporació dels EUA a l’Acord de París per lluitar contra el canvi climàtic, del qual Trump havia sortit. També va fer enrere les amenaces del seu predecessor d’abandonar l’Organització Mundial de la Salut (que va acusar d’estar sota el control de la Xina durant la pandèmia), i de l’Organització Mundial del Treball (ja que la culpava de tractar els EUA "injustament"). I més recentment, Biden ha ressuscitat una OTAN que Trump ha posat en dubte com a candidat i que, segons el president francès, Emmanuel Macron, es trobava en "mort cerebral" abans de la invasió russa d’Ucraïna.

Tanmateix, davant la indulgència per les seves accions exteriors contrasta una insatisfacció per les seves polítiques domèstiques. "El seu gran repte és la percepció econòmica", diu Blessings. La inflació –sobre la que no té incidència la Casa Blanca sinó la Reserva Federal– és la principal causant de l’augment del cost de vida. En canvi, amb Biden, l’atur va caure al seu nivell més baix a mig segle, per sota del 4%. El producte interior brut, el mesurador de la potència econòmica d’un país, va créixer un 8,4% des de la inauguració presidencial de Joe Biden.

No és un problema únic de Biden. "La percepció social s’ha desenganxat de les xifres macroeconòmiques", apunta la investigadora. I va un pas més enllà: "És un problema de la democràcia americana" a diferència de societats europees de benestar, on el govern té instruments per repercutir més directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Ara bé, el sistema nord-americà esmorteeix el traspàs de les polítiques públiques a les realitats domèstiques.

En canvi, Biden ha fet apostes a més llarg termini. "Ha ampliat la concepció d’infraestructura, incloent-hi la fabricació de microxips als EUA". El mateix repte de l’autosuficiència industrial que va quedar patent a Europa amb la pandèmia, quan els dos continents van veure la necessitat de deixar de dependre d’Àsia. Això té també una importància geopolítica en oposició al seu gran competidor: la Xina.

Passar el testimoni

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

Però malgrat que la renúncia a presentar-se a la reelecció sembli que ha tancat l’era Biden, aquest seguirà al capdavant de la Casa Blanca no només fins a les eleccions del 5 de novembre, sinó fins a la inauguració de la nova administració, el 20 de gener del 2025. A la llum de com els recents esdeveniments han precipitat el curs polític en les últimes setmanes, el llegat de Biden continuarà prenent forma amb cada gest fins a la seva marxa.

"Biden passarà a la història per defensar la democràcia als EUA", diu Blessing amb referència a l’assalt al Capitoli dels seguidors de Trump. "Però la lectura del seu pas al costat dependrà dels resultats electorals. Si Harris guanya la presidència, tot es veurà sota una altra llum", conclou l’experta establerta a Washington.