Sally Hayden: "Els fons de la UE apuntalen senyors de la guerra i dictadures"

"Com que soc pobre, només tinc els meus somnis; i tan sols els meus somnis he posat als teus peus; trepitja amb tacte llavors, perquè trepitges els meus somnis". Amb aquest vers del seu compatriota, el poeta William Butler Yeats, Sally Hayden presenta els migrants, les persones que li han confessat els seus somnis. Aquesta periodista i fotògrafa irlandesa de 34 anys és conscient del seu privilegi. Per això, l’autora de Cuando lo intenté por cuarta vez, nos ahogamos (Capità Swing) va aprofitar la seva àmplia llibertat de moviment per informar sobre migracions des del Sud Global cap a Europa. La seva completa investigació va ser mereixedora del premi Orwell de Literatura Política el 2022

El seu llibre ens porta fins als llocs més foscos de Líbia: els centres de detenció per a migrants i refugiats.

L’agost del 2018, persones que estaven a Líbia tancades en centres de detenció em van contactar, perquè havia informat sobre migracions. Van començar a escriure’m refugiats, dient-me que havien intentat creuar el Mediterrani i que havien sigut interceptats, retornats i tancats indefinidament. Havia sentit parlar d’aquestes polítiques, però em vaig adonar que aquestes persones havien sigut tancades com a resultat directe de la política de la Unió Europea. A la gent tancada als centres no se’ls permetia tenir telèfons, ja que no volien que es comuniquessin amb el món exterior.

¿Quin rol té Líbia, aquest forat negre en la ruta de migracions cap a Europa?

Líbia hi va jugar un paper clau. En aquell moment, era el lloc més comú des del qual intentar arribar a Europa creuant el Mediterrani, per la qual cosa persones de tot Àfrica, de l’Orient Mitjà i algunes d’Àsia acabaven a Líbia. Per això, la Unió Europea va començar a aplicar polítiques el 2017 que suposen una circumnavegació del dret internacional. Estaven i estan portant a terme vigilància per detectar vaixells de refugiats i migrants. Amb el seu finançament de la Guàrdia Costanera líbia, aquesta intercepta aquestes persones i les obliga a tornar a centres de detenció indefinida. Des del 2017, hi ha hagut 130.000 intercepcions, és a dir, 130.000 homes, dones i nens capturats al mar i obligats a tornar i a mantenir-se detinguts indefinidament en condicions que el papa Francesc, entre d’altres, ha comparat amb camps de concentració.

Vostè també ha parlat amb dones, la majoria víctimes de violència sexual.

Notícies relacionades

El poder ultra es reforça a la UE

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hi ha molta violència sexual, explotació sexual i també els contrabandistes de vegades cobren més diners a les dones per la presència d’aquesta amenaça. Hi ha moltes violacions en aquests centres de detenció. Una dona que va estar detinguda allà estimava que la meitat de les dones que estan embarassades ho estan com a resultat d’una violació. Aquestes violacions les cometen contrabandistes i traficants, però també membres de les milícies o els guàrdies que les retenen dins dels centres de detenció.

L’estiu passat va escriure que "la migració –i la reacció d’Occident davant d’aquesta– és una de les històries definitòries de la nostra època".

Aquesta no és una història que desapareixerà, per la qual cosa és millor que la gent s’informi. En els meus informes he vist que la UE està gastant enormes quantitats de diners, milers de milions d’euros, per mirar d’aturar la migració a l’Àfrica i s’ha demostrat que almenys una part d’aquests diners estan apuntalant senyors de la guerra, dictadures i sistemes que oprimeixen encara més la gent i, potencialment, conduint a una desestabilització més gran, com ja ha passat al Sudan.