Maduro és proclamat president i el conflicte intern amenaça de reactivar-se

El president del Consell Nacional Electoral es desentén de qualsevol objecció davant el procés mentre l’oposició apel·larà a la pressió internacional per aconseguir un recompte dels sufragis

Maduro és proclamat president i el conflicte intern amenaça de reactivar-se
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Aliè a les controvèrsies i impugnacions opositores i internacionals, el Consell Nacional Electoral (CNE) va proclamar ahir Nicolás Maduro com a president reelecte de Veneçuela. D’acord amb Elvis Amoroso, la principal autoritat electoral, la ciutadania va expressar la "seva voluntat absoluta" de mantenir al Palau de Miraflores l’home que l’habita des del 2013 enmig d’un conflicte intern que amenaça de reactivar-se perquè les forces principals de l’oposició no reconeixen el resultat i demanen un recompte de les actes. María Corina Machado va anar més lluny i va dir diumenge a la nit que Edmundo González Urrutia, el candidat de la Plataforma d’Unitat Democràtica era el "legítim" guanyador de la contesa.

Amoroso es va desentendre de tota objecció al procés que va desembocar en la discutida victòria de Maduro. Va remarcar no obstant que durant diumenge hi va haver "molts atacs" al seu sistema informàtic que van provocar retards en l’escrutini. El president va participar de la cerimònia. Va arribar acompanyat del mateix Amoroso, perquè reverdeixin les sospites que les relacions entre el Govern i el CNE són més que poroses. En el moment en què va començar la cerimònia van ressonar cassoles en diferents punts de Caracas. Una primera expressió estrepitosa del desacord.

"Maduro va escollir el pitjor camí, desconèixer i apropiar-se de la sobirania que resideix en el poble i hi va votar en contra. Jo els confesso que era dels optimistes que, davant el resultat d’una allau tan oberta, Maduro reconeixeria i acceptaria els resultats. Definitivament, sempre ens sorprèn, però per mal", va sostenir l’excandidat presidencial Henrique Capriles, derrotat per l’actual mandatari el 2013 per una diferència de dos punts que va ser objecte de polèmiques.

Guaidó 2.0

L’oposició apel·larà a la pressió internacional i potser a la mobilització per generar condicions polítiques que permetin un recompte dels sufragis. Maduro va bloquejar diumenge aquesta possibilitat. "No podran mai amb la dignitat del poble de Veneçuela. El feixisme a Veneçuela, la terra de (Simón) Bolívar i (Hugo) Chávez, no passarà ni avui, ni mai", va dir, en una altra recurrent associació entre el seu destí personal i el del país. "No tornaran", el van complaure els seus seguidors durant els festejos en les primeres hores del 29 de juliol. "Vaig dir que arribaria en pau i en pau ha arribat. Si hi ha una cosa per preservar i defensar és la pau, l’harmonia, la convivència dels veneçolans". Segons el president, aquesta "pau" tan esmentada es basa en l’acceptació sense objeccions dels resultats. "S’està intentant imposar a Veneçuela un cop d’Estat novament, de caràcter feixista que jo anomeno [Juan] Guaidó 2.0", va dir amb referència a l’autoproclamació del llavors diputat com a "president encarregat" el gener del 2019 amb l’aval de Donald Trump i l’acompanyament de part de la UE i Amèrica Llatina. "Els dic als complotats, involucrats i els que avalin aquesta operació contra la democràcia, que la pel·lícula ja la sabem i aquesta vegada no hi haurà cap tipus de debilitat".

Notícies relacionades

El fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, va acompanyar l’admonició presidencial. Després d’anunciar que el CNE presentarà totes les actes electorals, va assegurar que les demores de diumenge van ser conseqüència d’una acció que hauria sigut realitzada "des de Macedònia del Nord, i hauria tingut la intenció de manipular les dades" que rebia l’organisme. Saab va apuntar a Machado i dos integrants de Voluntat Popular, Leopoldo López i Lester Toledo, tots dos fora de Veneçuela.

El "president obrer", com li agrada definir-se, va obtenir 5.150.092 vots contra un padró electoral que habilitava 21.323.253 persones, de les quals no van participar en la contesa uns cinc milions que no van poder registrar-se perquè viuen a l’exterior i van mancar totes les facilitats per fer-ho. Van votar, segons el CNE, 10.058.770 ciutadans. La participació va ser del 59%. D’aquest total, 51,2% van anar al candidat oficial i 44% a González Urrutia, d’acord amb el CNE. Un 41% es va quedar a casa. El número de la desafecció ha sigut gran, però no va pertorbar els festejos del Partit Socialista Unificat (PSUV).