Ressò més enllà d’Amèrica Llatina

El paper de la maquinària estatal i l’economia.

Maduro va guanyar a Edmundo González Urrutia per set punts d’avantatge perquè la màquina territorial del Partit Socialista Unificat (PSUV) i l’Estat va fer sentir els tentacles a cada ciutat veneçolana. El "vot ocult" que sol sorprendre les consultories en les eleccions regionals aquesta vegada va afavorir l’oficialisme, sempre segons el Consell Nacional Electoral (CNE). L’oposició no va poder renovar en l’última setmana les seves promeses de canvi. Però el "president obrer", com li agrada dir-se, no va guanyar només per l’eficàcia de l’aparell oficial. Es van donar una varietat de circumstàncies, en especial la desafecció de milions de persones aptes per votar, fins al punt que va votar menys del 60% del padró electoral. El madurisme va fer sentir la por del canvi al traçar una analogia entre el que podria passar en aquest país i el present argentí, marcat pel programa anarcocapitalista de Javier Milei. El país té un deute extern de 160.000 milions de dòlars que necessita reestructurar. El Govern creu que és pagable en la mesura que s’ampliïn les llicències petroleres "autoritzades" pels Estats Units. La prosperitat depèn del fet que avancin els acords amb la Casa Blanca.

¿Es va aturar el tsunami Machado?

"Veneçuela té un nou president electe i és Edmundo González Urrutia. ¡Hem guanyat!", va dir Machado. La denúncia de "frau" no només ha de ser demostrada. María Corina Machado va ser el principal suport de González Urrutia. En nom seu va recórrer el país i no va resignar mai a la seva centralitat política. En un punt, la figura del candidat opositor va ser secundària. Va importar més el que ella feia. Machado havia sigut inhabilitada judicialment per presentar-se com a candidata després de guanyar les primàries de l’octubre. De passar de promoure abstencions en els comicis i les alternatives polítiques més radicals que la deixaven pràcticament sola, es va inclinar per la sortida electoral juntament amb altres forces opositores. Maduro no va deixar d’anomenar-la mai "demonia". Durant aquests mesos ha esdevingut un personatge carismàtic. Aquesta popularitat no sembla haver aconseguit que creixés de manera decisiva la participació electoral. L’oposició afirma, però, que molts més veneçolans van acudir a les urnes que els comptabilitzats pel CNE. Machado va prometre prosseguir la lluita per capgirar el resultat que dona el CNE.

¿Què farà la comunitat internacional?

Per accedir a un recompte dels vots, l’oposició necessitarà la pressió internacional. El pas de les paraules als fets dels EUA, Europa i, en especial, l’arc progressista regional que integra el Brasil, Mèxic, Xile i Colòmbia permetran veure fins on arriba el suport que esperen rebre Machado i González Urrutia procedent de l’exterior.

Les eleccions nord-americanes.

El Govern havia reprès les converses amb els EUA. El compromís bilateral de l’Administració de Joe Biden i Caracas de tornar a dialogar poden quedar una altra vegada entre parèntesis. "Tenim serioses preocupacions que el resultat anunciat no reflecteixi la voluntat o els vots del poble veneçolà", va dir el secretari d’Estat, Antony Blinken.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

El paper dels militars.

L’aliança governamental entre Maduro i la jerarquia castrense cobra sota la present conjuntura una importància medul·lar. El paper dels uniformats ha sigut determinant, encara que costós en termes humanitaris, per la manera que es van resoldre les crisis precedents. Abans que el CNE difongués els resultats, Vladimir Padrino, ministre de Defensa, es va presentar envoltat de la cúpula militar. "El poble de Veneçuela s’ha alçat amb força", va dir el general.