El xoc Israel-Hezbol·là

Des de l’atac del 7 d’octubre, Israel i Hezbol·là juguen al gat i la rata a la zona fronterera per tal de reafirmar la capacitat de dissuasió mútua. Si bé és cert que l’intercanvi de foc entre tots dos s’ha mantingut per sota del llindar d’una guerra, res garanteix ara que un error de càlcul pugui derivar en una confrontació a gran escala. De moment, més de 500 persones han perdut la vida al Líban i més de mig centenar a Israel. A més, 200.000 persones s’han vist obligades a abandonar casa seva als dos costats de la frontera.

La principal esperança per evitar un xoc frontal és que els dos actors hi tenen molt més a perdre que a guanyar. Un primer element que cal tenir en compte és que Hezbol·là no és Hamàs. La milícia xiïta és un dels integrants del denominat Eix de la Resistència i el principal aliat regional del règim iranià que, malgrat les seves creixents dificultats econòmiques, li continua proporcionant armament. Es calcula que, en l’actualitat, disposa d’uns 150.000 míssils que podrien arribar al conjunt del territori israelià i saturar el seu sistema de defensa antiaèria Cúpula de Ferro. La seva experiència de combat ha sigut obertament contrastada tant en l’enfrontament protagonitzat contra les forces militars israelianes l’estiu del 2006 com en el conflicte sirià en defensa del règim assadista a partir del 2011.

Malgrat això, Hezbol·là no està en condicions de lliurar una guerra frontal amb Israel, la principal potència militar del Pròxim Orient i que, a més, compta amb el suport incondicional dels Estats Units i el món occidental. De fet, el president Joe Biden ha deixat clar que, en cas d’esclatar una guerra, acudiria en ajuda d’Israel mitjançant l’enviament d’armament. En el Govern radical israelià hi ha sectors que, clarament, aposten per l’escenari de com pitjor, millor i l’obertura d’un nou front és contemplada com l’ocasió, tant temps desitjada, per estendre el conflicte al conjunt de la regió i donar un cop de gràcia a un estret aliat del règim iranià com és Hezbol·là.

En els últims mesos, el ministre de Defensa israeliana, Yoav Gallant, ha amenaçat de tornar el Líban a l’edat de pedra. Per la seva banda, Benny Gantz, excap de l’Estat Major i un dels membres de l’anterior gabinet de guerra, va advertir que Israel pot "fer que el Líban quedi completament a les fosques i desmuntar el poder de Hezbol·là en dies". Malgrat aquestes bravates, l’estament militar israelià és plenament conscient que les milícies xiïtes són un enemic molt més poderós que Hamàs i que un xoc frontal també podria involucrar l’Iran i la resta d’integrants de l’Eix de la Resistència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Caracas insisteix sense proves en la conspiració contra Maduro

La prioritat absoluta d’Israel és que Hezbol·là deixi de representar una amenaça per al nord del país i que els 100.000 mil evacuats puguin tornar a casa. Per aconseguir-ho, és imprescindible que les milícies xiïtes libaneses es retirin més enllà del riu Litani i que s’estableixi una zona desmilitaritzada sota supervisió dels cascos blaus de l’ONU desplegats al país. Això és precisament el que demanava la resolució 1.701 del Consell de Seguretat que va posar fi a la devastadora guerra del 2006 i que no s’ha arribat a aplicar mai per complet.

Encara que els tambors de guerra ressonin una vegada més a la regió, el cert és que en el passat Israel i el Líban han demostrat que es poden posar d’acord si la situació ho requereix. Això és el que va passar fa dos anys, quan els dos països van arribar a un compromís, amb la mediació de Washington, entorn de la delimitació de les fronteres marítimes per poder explotar els seus respectius jaciments gasístics al Mediterrani.