Qui són els presos intercanviats entre Rússia i Occident?

Rússia i Occident van executar ahir un canvi de presos que feia dies que es comentava per les presons russes i nord-americanes. En la selecta llista de l’intercanvi hi ha agents dels serveis secrets russos hackers corresponsals al país euroasiàtic i activistes polítics, que gaudeixen de nou de llibertat a partir d’ahir. En el costat rus molts d’ells van rebre les seves condemnes en els últims dos anys, després de l’inici de la guerra a Ucraïna. Aquests són alguns dels presos que han entrat en l’intercanvi més gran des de la Guerra Freda.

EL PERIODISTA RUSSOESPANYOL PABLO GONZÁLEZ. Va ser detingut el febrer del 2022 a la localitat polonesa de Rzeszow, on es trobava informant sobre l’arribada dels refugiats ucraïnesos després de la invasió russa, i posteriorment empresonat. González ha sigut alliberat a Rússia quan estava a prop de complir els dos anys i mig pres, sense que s’haguessin presentat càrrecs contra ell. González, de nacionalitat espanyola i russa, estava acusat d’espiar membres de l’oposició russa en l’exili, principalment Zhana Nemtsova i el seu cercle més pròxim, com Vladímir KaràMurzà (també alliberat) o Ilià Iaixin (detingut a Rússia), segons mitjans independents.

EL CORRESPONSAL EVAN GERSHKOVICH. Nord-americà d’ascendència russa, va ser condemnat a 16 anys de presó al juliol acusat d’espiar per als EUA. Va ser detingut a la ciutat de Iekaterinburg, als Urals, quan es trobava treballant en un article sobre temes militars. Aquest corresponsal del Wall Street Journal va ser el primer professional de la informació condemnat a Rússia des de la Guerra Freda amb aquests càrrecs, que tant la Casa Blanca com ell mateix sempre van negar. No és l’únic periodista que ha sigut condemnat a Rússia en els últims anys, hi ha també la també russonord-americana Alsu Kurmasheva o Serguei Karelin (AP) i Konstantin Gabov (Reuters).

L’EXMARINE PAUL WHELAN. El 2020 Paul Whelan va ser detingut en terra rus acusat d’espionatge, una acusació negada també per la Casa Blanca i pels pròxims al mateix Whelan. Llavors va rebre una pena de 16 anys de presó pels esmentats càrrecs. Ell és dels pocs del canvi d’ahir que va ser condemnat abans de l’inici de la guerra a Ucraïna, detingut durant la pandèmia de covid. El 2023, quan Rússia volia recuperar el seu ciutadà Víktor But, la família de l’exmarine va pensar que podrien tornar a tenir-lo a casa, tot i que llavors l’Administració nord-americana va preferir repatriar la jugadora de bàsquet Britney Griner, detinguda el febrer del 2022 acusada de tinença d’estupefaents.

L’‘ASSASSÍ DEL TIERGARTEN’, VADIM KRASIKOV. A Vadim Krasikov, àlies Vadim Sokorov, se’l coneix a Alemanya com l’assassí del Tiergarten, el parc central de Berlín. Va ser allà on, el 23 d’agost del 2019, va matar a plena llum del dia l’opositor georgiano-txetxè Zelimkhan Khangoshvili. El va disparar des de la bicicleta en la qual creuava el parc, amb una perruca per mirar de no ser identificat. La bicicleta, la perruca i l’arma van ser localitzats al fons del riu Spree. La justícia alemanya el va condemnar a cadena perpètua el desembre del 2021, després d’un procés enrarit pels conflictes diplomàtics entre Moscou i Berlín. Per a Alemanya, va ser un assassinat per encàrrec del Kremlin, que considerava la seva víctima un terrorista del bàndol dels rebels txetxens. Segons la justícia berlinesa, l’única motivació de Krasivok van ser els diners.

VLADÍMIR KARÀ-MURZÀ, L’ACTIVISTA QUE VA SER ENVERINAT DUES VEGADES. Vladímir Karà-Murzà va dedicar la major part de la seva vida a millorar Rússia i aportar el seu gra de sorra perquè fos una democràcia semblant a les occidentals. És per això que, segons ell mateix, els serveis secrets russos l’haurien emmetzinat dues vegades per acabar amb la seva vida, una cosa que assenyala com a causa d’una malaltia del sistema nerviós que té des de fa anys. Va ser detingut el 2022, just quan va tornar dels EUA, on va criticar obertament la guerra russo-ucraniana, va assenyalar l’Exèrcit rus com el culpable per la matança de Butxa (una cosa que Moscou nega reiteradament) i fins i tot va demanar sancions contra ciutadans russos. Des de la presó ha hagut de veure com altres companys al mateix vaixell també anaven a la presó, com Ilià Iaixin, o morien, com és el cas del líder dissident Aleksei Navalni, que va morir mentre complia condemna en una colònia penal de l’Àrtic.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània

RICO KRIEGER, UN ALEMANY CONDEMNAT A PENA DE MORT A BIELORÚSSIA. De Rico Krieger, un alemany de 29 anys originari de l’est del país, es van difondre recentment imatges de la «confessió», a la qual va seguir la derogació de la seva condemna a mort a Bielorússia. Als mitjans alemanys se l’ha identificat com un auxiliar sanitari de la Creu Roja i exmecànic d’automòbils. Es desconeix què feia a Bielorússia, on la justícia el va declarar culpable de fotografiar instal·lacions militars l’octubre del 2023 per a l’espionatge ucraïnès o SBU. Va ser declarat culpable de sis càrrecs, entre els quals terrorisme. «Em declaro culpable, definitivament. Espero que el president (Aleksandr) Lukaixenko em perdoni i indulti... Lamento cada segon de les meves accions, que afortunadament no van ocasionar víctimes», són les frases de la seva confessió, que Berlín qualifica de «forçada».

A més dels esmentats, la llista completa dels presoners intercanviats que estaven empresonats a Rússia inclou Ilià Iaixin, Alsu Kurmasheva, Andrei Pivovarov, Oleg Orlov, Alexandra Skotxilenko, Liliya Chanysheva, Ksenia Fadeeva, Kevin Leake, Demuri Voronin, Vadim Ostanin i Patrick Schoebel i Herman Moizhes. Del costat Occidental van sortir Artem i Anna Dultsev, Roman Seleznev, Vladislav Klyushin, Mikhaïl Mikushin i Vadim Konoshtxenok.