Una confrontació difícil de liquidar

El canvi va obrir una llarga història novel·lesca d’intercanvis de presoners entre les dues capitals, però no va servir per temperar tensions ni canviar significativament el rumb de la història. Només uns mesos després, l’octubre d’aquell any, el món va assistir a la Crisi dels Míssils a Cuba, possiblement el moment en què més a prop ha sigut d’una guerra nuclear.

«Pura conveniència»

Tampoc aquesta vegada s’espera que l’intercanvi de presoners d’ahir, per nombrós i complex que hagi sigut, alteri l’estat de confrontació que hi ha entre Occident i la Rússia de Vladímir Putin. Dos blocs que combaten indirectament a Ucraïna i continuen tallant llaços, arran de les massives sancions aplicades contra el Kremlin per penalitzar la seva guerra il·legal de conquesta a Ucraïna.

«No és més que interès mutu, pura conveniència», assegura a aquest diari Keir Giles, investigador del laboratori d’idees britànic Chatham House especialitzat en Rússia. Més que marcar un canvi en la relació entre els dos blocs, assegura, el que fa és confirmar la seva direcció. «Confirma que Rússia està molt disposada a utilitzar el xantatge i l’extorsió per recuperar els seus espies i assassins. I que Occident, aferrat als seus valors, es veu obligat a entrar en el joc i, pel camí, avalar l’estratègia russa».

És l’anomenada diplomàcia dels ostatges, cada vegada més utilitzada pels règims autoritaris de tot el món. Des de l’Iran fins a Egipte, passant per Corea del Nord o la Xina. Un canvi generalment asimètric, com demostra aquest últim intercanvi, en què Rússia i Bielorússia han alliberat principalment periodistes, dissidents i activistes dels drets humans condemnats en judicis descrits com polítics i amb qüestionables garanties processals a canvi d’espies hackers i almenys un assassí convicte. «Amb la tornada de la competència entre grans potències estem veient també una tornada a la presa d’ostatges com a recurs polític per utilitzar-los com moneda de canvi», va explicar a The Wall Street Journal Vina Nadjibulla des del Suafan Center, una consultora que treballa en temes de seguretat.

Set països implicats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Aquest ha sigut el tercer intercanvi de presos entre les dues parts des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. La novetat són les seves dimensions, mai vistes des del final de la Guerra Freda, amb un total de 24 presos intercanviats i set països implicats en la posada en llibertat dels reclusos (inclosos també Alemanya, Bielorússia, Noruega, Polònia i Eslovènia).

«Avui és un exemple poderós de per què és vital tenir amics al món», va assenyalar el president dels EUA, Joe Biden, després de celebrar el canvi. El demòcrata havia promès tornar a casa l’exmarine Paul Whelan i el periodista Evan Gerxkovitx i ho ha complert, a diferència de Barack Obama, que va abandonar a la seva sort a diversos nord-americans segrestats i més tard assassinats per l’ISIS a Síria.