La carrera a la Casa Blanca
Els demòcrates obren la votació per nomenar Harris candidata
El procés s’estendrà fins al dia 5 i es portarà a terme de manera virtual en lloc d’esperar a la convenció del partit
La vicepresidenta té assegurada la nominació, ja que ha reunit amb escreix els suports necessaris
Ja està en marxa la votació exprés per nomenar Kamala Harris la candidata formal del Partit Demòcrata. El procés, que s’estendrà fins al 5 d’agost, es desenvoluparà de manera virtual en lloc d’esperar al tradicional esdeveniment de la Convenció Demòcrata, que se celebrarà de tota manera a Chicago del 19 al 22 d’agost. La vicepresidenta té assegurada aquesta nominació, ja que ha reunit amb escreix els suports necessaris en el seu partit i no té cap rival.
El partit va acordar la setmana passada canviar les regles del joc per tal d’accelerar el procés després que el president Joe Biden anunciés la seva retirada de la contesa electoral. D’aquesta manera, els demòcrates volen aprofitar l’impuls que Kamala Harris ha donat a la campanya des que va agafar el lideratge.
Hereva de la campanya
A més, redueix el marge d’error a l’amarrar el suport del seu partit. Els delegats, que són els representants designats en cada circumscripció electoral per transmetre el vot popular, havien de votar en la seva pràctica totalitat per Biden, però van accedir a la petició del mandatari de traspassar el vot a Harris, hereva de la seva campanya.
El procés, si bé accelerat, consta de diversos passos. En primer lloc, els candidats van tenir l’oportunitat de presentar-se en aquesta mena de miniprimàries, però al final del termini, dissabte passat, 27 de juliol, no s’havia registrat cap contendent amb la intenció de desafiar Harris. Llavors, els candidats –en aquest cas només la vicepresidenta– van haver de provar la "viabilitat" de la seva candidatura, amb un mínim de 300 delegats, una xifra còmodament sobrepassada per la favorita.
De fet, la nominació a la presidència s’assegura a l’aconseguir 1.976 delegats i Harris ja ha assegurat prop de 3.900 delegats, per la qual cosa s’espera que la votació sigui ràpida, ja que no tindrà lloc una segona volta de desempat. Els resultats s’anunciaran a tot estirar dilluns vinent, 5 d’agost. En cas de confirmar-se, Harris es convertirà en la primera dona negra que serà candidata a presidir els Estats Units.
El pas següent per a Harris després d’obtenir la candidatura oficialment serà designar l’anomenat company de carrera a la Casa Blanca, el seu segon de bord, que optarà a la vicepresidència. Per a això tindrà fins al 7 d’agost, de manera que tot estarà decidit abans de la convenció de Chicago.
Queixes d’irregularitat
Les presses i el canvi de normes van generar suspicàcies tant dins com fora del partit, però l’entusiasme que ha provocat la campanya de Harris entre les bases ha acabat per alinear darrere de la candidata totes les primeres espases, com Barack Obama, Bill i Hillary Clinton, Nancy Pelosi i Alexandria Ocasio-Cortez.
Donald Trump, per la seva banda, ha aprofitat aquestes desavinences del partit rival. La campanya republicana va presentar dimarts una queixa davant la Comissió Federal Electoral, argumentant que Harris no té dret a fer-se càrrec dels fons recaptats per la campanya de reelecció de Biden. La demanda, no obstant, no té perspectives de prosperar, ja que els fons recaptats eren per a la campanya Biden-Harris i, per tant, també anaven al seu nom.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia