Israel anuncia que va matar el cap militar de Hamàs en un bombardeig a Gaza

"Les FDI [Forces de Defensa d’Israel] anuncien que, el 13 de juliol del 2024, avions de combat de les FDI van bombardejar la zona de Khan Yunis, i després d’una avaluació d’intel·ligència, es pot confirmar que Mohammed Deif va ser eliminat en l’atac", va assenyalar ahir un comunicat castrense israelià.

Deif, de 58 anys, era el número dos de Hamàs a Gaza, tan sols per darrere de Yahya Sinwar, el líder de Hamàs. Se’l considerava com un dels cervells de l’atac de la milícia del 7 d’octubre contra el sud d’Israel, i el seu nom era, des de la dècada dels anys 90, en la llista israeliana dels més buscats. Hamàs no ha confirmat encara la seva mort.

40.000 morts

En els últims mesos, després de l’atac del 7 d’octubre, Deif va ser qui va dirigir els milicians de Hamàs en la campanya per repel·lir la invasió israeliana contra la Franja de Gaza, en què han mort ja prop de 40.000 palestins. En el passat, el fins ara líder militar de Hamàs va arribar a sobreviure a fins a set intents d’assassinat per part de les forces israelianes.

En aquests intents d’assassinat, no obstant, Deif va perdre un ull i gairebé la totalitat de la mobilitat en una cama. Durant els últims anys, la seva presència als espais públics de Gaza era escassa, cosa que va ajudar a convertir la seva figura en famosa i reverenciada. Hamàs, juntament amb el Gihad Islàmic, és la facció més forta en aquest camp, i pugna per la supremacia palestina contra la formació de Mahmud Abbas, el president de l’Autoritat Nacional Palestina.

Així, després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va prometre que Israel assassinaria els tres cervells d’aquesta operació, que va acabar amb la vida de 1.200 israelians.

Fins ara l’Estat hebreu ha confirmat la mort de Deif i Marwan Isa, número dos de l’ala militar de Hamàs. Queda, però, el més important: el líder de la milícia, Yahya Sinwar.

Nascut a Khan Yunis el 1965, Deif es va unir a Hamàs a l’inici de la Primera Intifada, l’any 1987, i després de la seva primera excarceració el 1990 va ascendir ràpidament a les files del grup islamista. Els EUA el tenien en la seva llista de terroristes.

L’anunci de la seva mort és un nou cop per a Hamàs després de l’assassinat de Haniyeh, que tant l’organització islamista com l’Iran volen venjar. "L’assassinat de Haniyeh a Teheran és un punt d’inflexió que portarà la guerra a una altra dimensió i tindrà conseqüències a tota la regió", va assegurar dimecres en un comunicat les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs. Dimarts, a més, Israel va bombardejar una altra capital de la regió, Beirut, en un atac que va acabar amb la vida de Fouad Shokur, número dos de Hezbol·là.

Notícies relacionades

El Govern britànic apujarà els impostos a les empreses i als més rics

La vaga de transports contra les retallades de Milei paralitza l’Argentina

En la seva lluita regional contra Israel, durant les últimes dècades, l’Iran ha buscat crear un paraigua de milícies per tot el Pròxim Orient que li serveixin a Teheran com a punta de llança contra Tel Aviv. Es tracta de l’anomenat Eix de la Resistència i l’incorporen, a més de Hamàs, el Gihad Islàmic palestí, Hezbol·là al Líban, les Unitats de Mobilització Popular (UMP) a Síria i l’Iraq i els rebels houthis al Iemen.

Segons els experts, la resposta i suposada venjança iraniana contra Israel per l’assassinat de Haniyeh incorporarà, probablement, alguns d’aquests grups.