Europa recluta experts per vigilar la desinformació i els delictes ‘online’

La licitació, aprovada el 26 de juliol en el marc de l’aplicació de la llei europea de serveis digitals, busca reforçar la seguretat en l’entorn online. Es divideix en tres lots, tres contractes que tindran una durada de 36 mesos. El primer, de 3,5 milions, busca fer "intel·ligència de mercat", perquè el govern d’Europa estigui informat i pugui elaborar alertes primerenques no només sobre tendències econòmiques i novetats tecnològiques, també d’"amenaces digitals" en plataformes i xarxes.

El segon, de cinc milions, està més enfocat als "riscos prominents i recurrents" contra els estats de la Unió, com ara les campanyes de desinformació. I el tercer lot, de 3,5 milions més, es dirigeix a la vigilància de la venda online de productes il·legals i de la publicitat enganyosa.

Protegir les eleccions

Una part d’aquesta acció mira de reüll a Moscou, però no només a la ingerència russa, també a altres influències desestabilitzadores sistemàtiques, com la xinesa i la iraniana. Es tracta de seguir i avaluar "riscos per al discurs públic, processos electorals i seguretat pública".

Després d’aquesta vigilància, l’Europa que va viure la seva primera gran ruptura amb un referèndum de Brexit marcat per mentides i per mitges veritats de presumpte origen rus, voldrà estar en condicions de "mitigar el possible ús indegut" de serveis en línia per part d’actors maliciosos", i l’ajuda que a aquests actors els puguin prestar els algoritmes de les xarxes socials.

Entre les mesures preventives hi ha la possibilitat d’etiquetar o imposar una marca d’aigua a les anomenades deep fakes, falsedats construïdes amb el poder de la intel·ligència artificial, alterant cares i veus o escenes, i suplantant la identitat de persones. En matèria de desinformació, manipulació i ingerència estrangera, aquesta contracta busca blindar Europa contra "el risc sistèmic". El text de la convocatòria reflecteix una intenció defensiva, en aquests temps d’ambient bèl·lic i guerres híbrides.

Europa es farà dotar d’informes diaris sobre les que anomenen "amenaces contra el discurs cívic", que són les campanyes de notícies falses i tergiversacions. Els contractants hauran de ser experts en desinformació, ja que la CE pot requerir-los anàlisi de campanyes que es detectin. Es tracta també de vigilar si els motors de cerca i les grans plataformes d’internet compleixen les mesures de control de la mentida o els discursos d’odi que els exigeix Europa, així com pensar en com es pot obrir també espai a la denúncia individual i anònima dels internautes. En aquest camp d’intel·ligència, els observadors que contracti la CE hauran d’analitzar com responen les entitats europees "en el context d’un incident, com, per exemple, un atac terrorista, l’esclat d’un conflicte o un desastre natural".

Prevenir riscos

Tots els grans difusors de material porno a les xarxes seran classificats en un arxiu amb què les autoritats europees puguin prevenir possibles riscos. En aquesta àrea de prospecció interessen la "protecció de la salut pública i els menors", i les possibles "conseqüències greus per al benestar físic i mental de la persona".

La CE pretén, al cap d’aquestes prospectives, dotar d’eines de control els pares i crear mecanismes de filtre per edat per a consumidors de certs continguts. Relacionat amb aquests objectius, el benestar mental és un capítol del contracte; i les xarxes socials, principals sospitoses. L’objectiu d’aquest encàrrec de vigilància i provisió d’informació és investigar els seus efectes en els menors, però també en els adults.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Forma part d’aquesta tasca d’intel·ligència a escala europea esbrinar, per exemple, "quant temps dediquen els usuaris a les aplicacions de les diferents plataformes", quant d’aquest temps és excessiu, o com d’intens és el risc d’"addicció o ús compulsiu".

De totes aquestes preguntes a les quals els encarregats de seguretat digital de la CE miraran de trobar resposta, n’hi ha una d’especial relació amb la política, la polarització i els efectes de les campanyes de notícies falses: si l’algoritme de les plataformes porta els usuaris europeus a freqüentar "caus de contingut nociu", i quin tipus de contingut és aquest. Pot ser que, en aquest cas, es retratin els esquemes de funcionament de notícies falses coneguts a Espanya, com el que afirma que la majoria d’immigrants són expresidiaris, o el de "tupinada", que periòdicament ataca la credibilitat del recompte de vots.