Veneçuela dona senyals d’obrir un nou conflicte mundial

El conflicte polític veneçolà s’ha tornat a desencadenar després de la precipitada proclamació oficial de Nicolás Maduro com a guanyador de les eleccions del 28 de juliol i la immediata onada de malestar que va suscitar durant 48 hores el resultat: 160 protestes disperses i espontànies que el Govern va reduir a conjures planificades per una "ultradreta" que va recórrer a "drogoaddictes" per tirar endavant un "cop d’Estat". Avui el carrer tornarà a ser escenari de la disputa entre el Partit Socialista Unificat (PSUV) i l’oposició, que defensa la victòria "aclaparadora" d’Edmundo González Urrutia.

Els carrers de Veneçuela no constitueixen, a gairebé una setmana de les eleccions, els únics escenaris en els quals es desplega l’enfrontament. El mapa d’un món convuls i amb diversos fronts de guerra s’apresta a assignar un lloc al país sud-americà. Els Estats Units ja van consagrar guanyador de la contesa electoral González Urrutia. Blackwater, l’empresa de seguretat militar privada més gran del món, es va postular per entrar en acció.

Els temors regionals

La perspectiva que la crisi veneçolana s’excedeixi i accentuï les esquerdes regionals és la que ha portat Mèxic, Brasil i Colòmbia a actuar amb decisió. Andrés Manuel López Obrador, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro van reclamar al CENE la publicació "expedita" de les "dades desglossades de les eleccions". Van afirmar que "el principi fonamental de la sobirania popular ha de ser respectat mitjançant la verificació imparcial dels resultats". Van remarcar que "les controvèrsies sobre el procés electoral han de ser dirimides per la via institucional" i sense ingerències. Els tres països van expressar per la seva banda la "disposició per recolzar els esforços de diàleg i recerca d’acords que beneficiïn el poble veneçolà". Petro ha incorporat en els fets Xile en aquesta estratègia conjunta al conversar telefònicament amb Gabriel Boric. Els governs progressistes llatinoamericans intenten evitar els pitjors desenllaços. L’Argentina, però, vol solucions més dràstiques. Per a l’ultradretà Javier Milei, Veneçuela és un dels teatres d’operacions de la seva batalla ideològica.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

A més a més, una preocupació comuna travessa moltes de les administracions llatinoamericanes: l’eventual consolidació de Maduro dispararia una nova onada migratòria. L’èxode veneçolà, que l’ACNUR comptabilitza en més de set milions, s’ha dispersat especialment per Colòmbia, el Brasil, el Perú, Xile, l’Uruguai, l’Argentina i els Estats Units. Donald Trump ja va avisar que la situació veneçolana i la qüestió migratòria formaran part de la seva agitació electoral.

Veneçuela és un país definit pels especialistes com un sultanat sud-americà: el 94% de les exportacions són petroleres. La crisi també té una veta relacionada amb els hidrocarburs. L’OPEP ha saludat el triomf de Maduro, però els preus internacionals del cru han notat una lleu sacsejada negativa i no només per la continuïtat de la guerra a Gaza i un possible debilitament de la demanda xinesa. Washington ha posat sobre la taula la possibilitat de noves sancions contra Caracas, que podria incidir en una disminució de les exportacions petroleres veneçolanes.