Etiòpia, en mans d’un Nobel bel·licista

La regió del nord semiautònoma del Tigre va ser el principal camp de batalla de la guerra civil viscuda a Etiòpia. Ha passat una mica més d’un any i mig des que es va firmar la pau i la situació en aquesta zona continua sent «traumàtica i desesperada», segons denuncia Mans Unides, l’oenagé humanitària espanyola que treballa a Etiòpia. «Més de 4,5 milions de persones necessiten ajuda per sobreviure», adverteix.

La guerra ha destruït el teixit social i econòmic de la regió. Hi ha dos milions de desplaçats i milers de persones fugen del país. No només de Tigre, sinó també d’altres regions on la violència avui és present, com Ahmara i Orimion. Moltes parts d’Etiòpia –formada per 11 estats regionals– pateixen, a més, la pitjor sequera dels últims 20 anys, que amenaça de desencadenar una gran fam. Més de 15,5 milions d’etíops es troben en situació d’inseguretat alimentària, segons l’ONU.

La ruta de fugida més utilitzada pels migrants i refugiats etíops és la que travessa el desert de Djibouti, salva en barcasses les aigües de l’estret de Bab el-Màndeb (Porta de les Llàgrimes en àrab) i arriba a les costes del Iemen, país immers també en un llarg conflicte armat. Després s’ha de viatjar cap al nord, fins a la frontera amb l’Aràbia Saudita. Un viatge que representa un gran negoci per a les màfies del tràfic de persones.

Morir a la frontera

Segons l’Organització Internacional de Migracions (OIM), més de cent mil etíops van arribar l’any passat al Iemen per aquesta ruta «tan perillosa». Els que aconsegueixen arribar a l’Aràbia Saudita s’arrisquen, a més, a morir a la frontera. Un informe de Human Rights Watch de l’any passat demostra que la policia saudita dispara i llança explosius contra els migrants i refugiats, cosa que causa la mort de centenars d’ells.

Com passa en les rutes que volen arribar al Mediterrani central per fer cap a Europa, són milers els que moren pel camí. L’últim naufragi de què es té notícia davant les costes del Iemen es va produir el mes de juny passat. El saldo va ser de 49 morts –entre els quals 31 dones i 6 nens– i 140 desapareguts.

La fugida d’etíops del país no és un fenómeno nou –fa dècades que passa–, però la política bel·licista i centralista d’Abiy, unida a les greus conseqüències de la sequera prolongada, ha impulsat l’èxode. Etiòpia és el segon país més poblat del continent africà, amb 110 milions d’habitants, repartits en 80 ètnies, amb una història política convulsa de constants tensions etnicoterritorials. Abiy va aconseguir el govern el 2018, després de gairebé 30 anys de poder del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), un govern de coalició multiètnic dominat per l’elit tigre que va caure en desgràcia acusat de corrupció, abús de poder i violació dels drets humans.

El líder etíop, que va ser designat primer ministre interí pel Parlament fins a la celebració d’eleccions, va formar un govern paritari, va alliberar desenes de milers de presos polítics, va permetre la tornada dels exiliats i va firmar la pau amb Eritrea, després de tres dècades de conflicte. El 2019, amb 42 anys, Abiy va guanyar el Nobel i es va convertir en el líder africà de moda. Aquell any, la revista nord-americana Time el va incloure en la seva llista dels cent personatges més influents de món i el diari britànic Financial Times va escriure que era «el nou talismà de l’Àfrica».

L’espurna que va encendre la guerra

Després de fer fora del poder els que abans manaven, Abiy, de l’étnia orimon, majoritària al país però fins llavors exclosa del poder, va formar una nova coalició, de la qual es van negar a formar part els representants tigrians del partit Front d’Alliberament del Poble Tigre (FLPT), i va ajornar les eleccions previstes per al 2020 per la pandèmia. El FLPT va desafiar el primer ministre i va celebrar els comicis a la seva regió. Poc després, Addis Abeba els va responsabilitzar de l’atac a una base militar de l’exèrcit federal. Va ser l’espurna que va encendre la guerra.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La gran ofensiva de les forces governamentals va comptar amb el suport de l’exèrcit d’Eritrea, l’estat veí. La regió del nord va quedar completament aïllada del món. Va patir un bloqueig total en serveis bàsics com les telecomunicacions, els bancs i l’electricitat, es van saquejar i destruir escoles, hospitals i centres de salut i es va impedir l’arribada d’ajuda humanitària. Les organitzacions de drets humans van acusar totes les parts que van lliurar la guerra de crims contra la humanitat. «En l’actualitat tan sols el 40% dels alumnes han pogut tornar a l’escola», ha constatat sobre el terreny aquest any Mans Unides. L’atur voreja el 80%. Hi ha zones encara ocupades per tropes d’Eritrea, país en mans del dèspota Isaias Afewerki.

«La guerra és l’epítom de l’infern per a tots els que s’hi veuen impicats», va dir Abiy quan va rebre el Nobel a Oslo. «Ho sé perquè hi vaig ser i en vaig tornar», va afegir tot seguit recordant la seva etapa de soldat en la guerra que van lliurar Etiòpia i Eritrea entre el 1998 i el 2000. El conflicte armat del Tigre ha sigut el més mortífer des de començament de segle fins ara.