Les dues Veneçueles surten al carrer per reivindicar la seva victòria electoral

El pas per la «clandestinitat» de Machado, per temor de represàlies, va tenir la durada d’un sospir. Ella és l’heroïna de l’antimadurisme més estrident. Sota el sol implacable del migdia, va agitar una bandera nacional davant milers d’homes i dones. Va convidar a cantar l’himne, amb una mà descansant sobre el pit, com si es tractés de l’avantsala d’un partit de futbol entre seleccions. Però el que està en joc és una cosa molt diferent des del 28 de juliol. «Mai hem estat tan a prop com el dia d’avui del canvi. Ha arribat l’hora de la transició democràtica. Donarem garanties als oficialistes. Som una sola nació. Volem el retrobament de la societat». També va reivindicar el dret a una protesta que no cessarà. «Nosaltres no tenim armes de foc, és el règim que ataca les poblacions. Sortir a protestar pacíficament no és violència. No deixarem els carrers».

Com en altres oportunitats, Machado va fer una crida als militars a abandonar la seva aliança amb Maduro. Les Forces Armades, va dir, «tenen una responsabilitat amb la història».

Mons irreconciliables

A pocs minuts de l’avinguda principal de Las Mercedes, al palau de Miraflores, la maquinària que uneix els interessos de l’Estat i el Partit Socialista Unificat (PSUV) es va posar en funcionament per manifestar la seva lleialtat i suport a Maduro. Una llarguíssima caravana de motociclistes, coneguts a Veneçuela com a «motoritzats» o «cavalls de ferro» en el llenguatge oficial, va travessar la part de Caracas que no es toca amb l’ocupada pels seus antagonistes. «No es deixin utilitzar pel feixisme», van cridar alguns als transeünts. Les columnes que es van dirigir cap a la seu de l’Executiu van reiterar les mateixes consignes.

El president es preparava per reiterar l’argument oficial: s’ha desbaratat un «cop d’Estat» que implica els EUA i que el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) tindrà l’última i «santa» paraula de la validació dels resultats que el Consell Nacional Electoral (CNE) va donar a conèixer dilluns a la matinada i divendres passat. Maduro i Machado parlen de «frau», amb la diferència que cada part acusa l’altra d’haver-lo comès amb la mateixa vehemència. També invoquen la figura celestial com a protectora i sota la seva empara asseguren fer les seves accions pel bé de Veneçuela. Més enllà de certes paraules comunes, emfatitzades en les seves arengues, parlen a mons irreconciliables que no poden trobar un punt d’entesa mínima.

Maduro ha involucrat el TSJ en la resolució del conflicte i per a l’oposició aquesta instància judicial, aliada al palau de Miraflores, no ofereix garanties d’imparcialitat ni hauria de ser l’encarregada de dirimir la controvèrsia perquè el CNE és un poder electoral autònom. La crida del TSJ a tots els partits perquè presentin les actes en el seu poder ha sigut desatesa per González Urrutia i la PUD.

La quadratura del cercle

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La quadratura del cercle va ser il·luminada al seu torn per Enrique Márquez, un exrector del CNE que va participar en les recents eleccions com a candidat de Centrados. Márquez va exposar alguns punts que il·luminen les dificultats per resoldre el cisma. L’organisme electoral va comprometre la seva «parcialitat, la transparència i la confiabilitat del procés electoral». Va fer públic un veredicte sense el suport de les actes ni la seva publicació a la pàgina web del CNE, així com l’entrega dels resultats als diferents actors polítics.

El caràcter «irreversible» del resultat es va fer públic quan faltaven computar milions de sufragis. «¿Quants vots va obtenir cada candidat? ¿Quants cada organització política? ¿On són els resultats per mesa electoral que permeti verificar-los contra les actes d’escrutini obtingudes pels testimonis dels partits?». Márquez va demanar al CNE que es publiquin al seu portal el 100% de les actes i es dicti una resolució per la qual s’ordena «l’auditoria» d’aquestes «per verificar» que es corresponen amb els comprovants de votació dipositats pels electors a les respectives caixes de resguard.