Les tensions per Ucraïna i Gaza afloren en els Jocs Olímpics

La presència d’atletes israelians en aquests Jocs Olímpics no és vista amb bons ulls, no només al carrer sinó també a la política, especialment a França, on 26 representants polítics, incloent-hi membres de La Francia Insubmisa, van demanar sense èxit al COI bloquejar la participació de l’Israel. La tensió ha anat in crescendo i s’ha traduït en amenaces a esportistes israelians, tal com va denunciar el comitè olímpic del seu país el 21 de juliol. Unes amenaces davant les quals el Govern francès s’ha vist obligat a augmentar la seguretat d’aquesta delegació, concretament a les viles olímpiques, que compten aquests dies amb 20.000 agents de seguretat privada. "Des de l’inici fins al final dels Jocs Olímpics, els atletes israelians estaran protegits per la GIGN i la RAID (les unitats elit de la Gendarmeria i la Policia Nacional francesa)", va garantir el ministre de l’Interior en funcions, Gérald Darmanin.

Un dels objectius de l’augment de la seguretat de la delegació israeliana és evitar imatges com les del 20 de juliol, quan un grup d’activistes van dur a terme una acció davant la seu del COI a París per denunciar la participació d’atletes d’aquest país en protesta per la dura represàlia a la Franja de Gaza per l’atac terrorista de Hamàs, del qual ja fa més de nou mesos.

Des del primer moment, el president francès va prometre que durant els Jocs Olímpics "la bandera israeliana hi seria" i "els atletes també", però també va llançar una advertència: els esportistes són responsables de ser "vectors de pau". El president israelià, Isaac Herzog, va estar present en la cerimònia d’inauguració.

Israel sí, Rússia no

Malgrat que el COI vol mantenir la neutralitat i que els conflictes polítics no influeixin en la competició, les guerres d’Ucraïna i Gaza estan causant un veritable treball d’equilibrisme per als organitzadors. Tot i que una clàusula de la carta olímpica exigeix la "no discriminació", en aquests Jocs hi ha excepcions sobre la neutralitat dels esportistes que han causat irritació: ¿per què Israel hi participa i Rússia no?

El país euroasiàtic ha sigut exclòs dels Jocs com a càstig per la invasió d’Ucraïna, iniciada el febrer del 2022. Respecte a aquesta diferenciació, Macron va defensar la presència d’Israel en una entrevista per a BFMTV: "Rússia va decidir una guerra d’agressió que fa ja més de dos anys que dura", i "Israel no és un atacant", va dir.

L’excepció sobre la neutralitat dels esportistes ha permès a 15 atletes russos competir en aquests Jocs Olímpics, però no poden fer-ho sota les seves banderes, sinó com Atletes Individuals Neutrals (AIN), com tampoc van poder desfilar pel Sena durant la cerimònia inaugural. Sota aquestes condicions, segons el COI, els atletes no han de mostrar "cap suport a Rússia en la guerra que lliura contra Ucraïna" i no poden exhibir cap signe distintiu que pugui fer pensar en els països en qüestió durant la competició.

Delegació de mínims

Es tracta d’una delegació de mínims, en què participen set tennistes –entre els quals hi ha Daniïl Medvédev–, tres piragüistes, tres ciclistes, un nedador i una gimnasta de trampolí, i que contrasta amb els 335 esportistes russos que van anar als Jocs de Tòquio fa quatre anys, quan també es van veure obligats a competir sota bandera neutral després de l’escàndol del programa de dopatge governamental.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Tot i que tots els ulls estan posats en aquests dos països, n’hi ha un altre que també genera controvèrsia: l’Afganistan. Des del 2021, els talibans ocupen el poder i tot i que aquest Govern no està reconegut per cap país, una petita delegació d’atletes competeix representant l’Afganistan "d’una manera simbòlica".

La seva presència ha sigut vista com una cosa estranya i ha generat dubtes, per això els organitzadors miren amb lupa qualsevol gest o actuació durant la competició per evitar accions propagandístiques. Segons el director general del Comitè Nacional Afganès, Dad Mohammad Payenda Akhtari, tots menys un atleta viuen a l’estranger i va assenyalar en declaracions AFP: "Com l’esport femení està suspès a l’Afganistan, les atletes no han sigut enviades des del país. Totes viuen a l’estranger i van ser enviades pel COI". Aquesta petita delegació competeix sota la bandera afganesa prèvia a l’arribada dels talibans al poder.