Creix l’oposició a Hamàs a Gaza a mesura que s’allarga la guerra

La gresca d’aquell dia ràpidament es va esvair. Centenars de persones van prendre els carrers de la Franja de Gaza per afegir-se a l’alegria col·lectiva. Era el 7 d’octubre i, de sobte, ja no hi havia murs. Milicians de Hamàs, fills i nets de refugiats palestins, retornaven amb vida després d’haver trepitjat per primera vegada la seva terra ancestral. L’enclavament palestí es va concentrar per rebre’ls en un episodi que van imaginar com la fuga definitiva de la presó del bloqueig a través de la humiliació del seu etern rival. Però aquella visita no va ser un passeig. Al contrari, van matar 1.139 israelians i en van segrestar uns 250. I la resposta que vindria després seria gairebé inconcebible. Ara, aquests carrers on celebraven això ja no existeixen, molts ja no hi són i no es veu cap futur en l’horitzó de Gaza.

No són pocs els que comencen a coincidir en la idea que Hamàs és el culpable del seu patiment. Sense el tràgic atac del 7 d’octubre no haurien perdut casa seva, els seus familiars, les seves vides. "¡El 7 d’octubre no ens representa!", crida una dona anònima en un vídeo a les xarxes socials. La runa que l’envolta amplifica el seu lament. "Res del que va passar aquell dia ni ningú dels que van prendre la decisió d’arrossegar-nos a una guerra ens representen", denuncia a crits. A mesura que la guerra es prolonga, la mateixa que ha matat més de 39.400 palestins en tot just 10 mesos, els habitants de Gaza comencen a expressar la seva oposició a Hamàs. Ja no tenen por de la mà de ferro que regnava abans de l’ofensiva militar israeliana.

Malgrat les dificultats per mesurar l’opinió pública a Gaza, alguns centres demoscòpics estan aconseguint registrar el sentir de l’enclavament palestí. L’últim estudi del Centre Palestí d’Investigació de Polítiques i Enquestes, amb seu a Ramal·lah, mostra que els islamistes només compten amb el suport del 38% dels habitants de la Franja. El 62% dels gazatins no recolzen Hamàs, però la meitat de la població vol que continuï en el poder, ja que consideren que les alternatives són pitjors. Abans de la guerra, el suport general a Hamàs era del 22% i al seu rival secular, Fatah, del 26%. Avui és del 38% per a Hamàs i del 24% per a Fatah. No obstant, aquesta enquesta demostra que un 57% dels palestins de Gaza aproven l’atac del 7 d’octubre, perquè consideren que ha tornat a posar la causa palestina al centre del debat internacional.

Cultura de la por

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

Abans de la guerra, Hamàs, que governa Gaza de facto des del 2007, controlava el territori a través d’una cultura de la por amb un sistema governamental opressiu. No estaven permesos els actes polítics i, per a una reunió d’una desena d’amics, es necessitava permís del Ministeri de l’Interior. El líder de Hamàs, Yahya Sinwar, fins i tot supervisava una força policial secreta dedicada a vigilar la ciutadania, creant arxius sobre joves, periodistes i dissidents que qüestionaven el Govern.

Però ara alguns han decidit trencar el seu silenci a les xarxes. "Germans, ¿en què us ha beneficiat aquesta guerra?", es pregunta un jove. Gran part de la ràbia va dirigida a Sinwar. "Una generació sencera no havia vist mai un tanc en la seva vida; el boig va portar els tancs al centre del camp de refugiats per pura estupidesa", va escriure Mohanad Mehrez a les seves xarxes. Altres, per preservar la seva seguretat i la dels seus, opten per criticar-los una vegada han abandonat Gaza. "Si la mort i la gana del seu poble no els importen, no tenen per què importar-nos [ells] a nosaltres", va publicar el fotoperiodista Motaz Azaiza des de fora de l’enclavament.