Israel mata desenes de nens a l’atacar quatre escoles per a desplaçats

En uns altres temps hauria sigut un autèntic escàndol, però després de gairebé deu mesos de bombardejos deliberats sobre tota classe d’instal·lacions civils protegides pel dret internacional, les atrocitats s’han normalitzat amb la indiferència de la comunitat internacional. L’Exèrcit israelià ha bombardejat des de dijous quatre escoles on es refugiaven centenars de palestins a la Franja de Gaza, una sèrie d’atacs que han deixat més de mig centenar de morts. Els portaveus castrenses israelians afirmen que aquestes escoles haurien servit de centres de comandament de Hamàs i refugi per als seus milicians, però les autoritats de Gaza afirmen que més del 80% dels morts són nens. Les massacres a la Franja arriben en plena guerra de nervis, després que Israel va avivar el foc a la regió liquidant capitostos de Hamàs i Hezbol·là en dos atacs a l’Iran i el Líban.

La credibilitat de Benjamin Netanyahu i els seus està per terra. Aquest cap de setmana, un alt càrrec de l’Administració Biden va dir el diari Haaretz que la Casa Blanca ha entès finalment que el primer ministre israelià els ha enganyat sobre la seva suposada disposició a acceptar un acord per acabar amb la guerra i recuperar els ostatges. "Biden se n’ha adonat que Netanyahu l’ha enganyat sobre els ostatges", va assenyalar l’esmentada font abans d’afegir que el líder israelià està mirant de prolongar el conflicte tant sí com no. "[Biden] no ho està dient públicament encara, però en la reunió entre tots dos li va dir específicament: ‘Prou de prendre’m el pèl’". També un dels negociadors israelians ha reconegut al mateix diari hebreu que Netanyahu no està gens interessat a arribar a un acord amb Hamàs.

Aquest acord és l’única manera de temperar el polvorí regional, que torna a bullir després que Israel va matar en territori iranià el líder polític de Hamàs i al Líban el número dos de Hezbol·là. Nombrosos països han demanat als seus conciutadans que abandonin el Líban davant la possibilitat que les esperades represàlies donin peu a una guerra total que acabi saldant-se amb una severa destrucció del país dels cedres.

Per entendre la gravetat del moment n’hi ha prou de dir que, per primer cop en els últims 20 anys, el ministre d’Exteriors de Jordània, país aliat dels EUA, ha anat a Teheran per mirar de negociar una desescalada amb els aiatol·làs. També els ministres del G7 han cridat les parts "a desistir de tota iniciativa que pugui minar el camí del diàleg i la moderació i fomentar una nova escalada".

Possibles crims de guerra

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

Mentrestant, no cessa el martiri de la població de Gaza. Les escoles atacades ahir diumenge eren a la capital de l’enclavament. Es van produir almenys 17 morts, segons les autoritats locals. "Si el 80% dels morts són nens, no són atacs proporcionals", va denunciar a Al-Jazeera l’exdirector executiu de Human Rights Watch, Kenneth Roth, referint-se als quatre incidents que hi ha hagut des de dijous. "Tant és, doncs, que hi hagués un parell de combatents de Hamàs. Quan mates tants civils, el resultat és desproporcionat i això és un crim de guerra".

Des que Hamàs va posar en marxa el desastre en curs el 7 d’octubre, les tropes israelianes han bombardejat 172 refugis per a desplaçats a Gaza, 152 d’ells escoles, segons l’Oficina de Mitjans de l’enclavament.