La primera ministra de Bangladesh fuig a l’Índia després de les protestes sagnants

La primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, va presentar ahir la seva dimissió i va abandonar el país mentre centenars de manifestants irrompien a la seva residència. El país continua rumb a l’abisme, amb els estudiants tan resolts a tombar el Govern com aquest a sufocar les protestes per qualsevol via. La cadena britànica BBC va informar que l’avió que va treure Hasina del país va aterrar a la base aèria índia de Hindon, a prop de Nova Delhi. Durant les seves gairebé dues dècades en el poder, la primera ministra ha cultivat estrets llaços amb el lideratge indi.

La mobilització va arribar després de la jornada més sagnant en unes setmanes de protestes. Almenys 95 persones van morir diumenge, 14 policies inclosos, segons el diari local Prothom Alo. Als carrers van tornar a xocar els estudiants i contraris al Govern de la primera ministra amb els partidaris del seu partit, la Lliga Awami. Hasina va aclarir que els participants en els aldarulls "no són ja estudiants, sinó terroristes que volen desestabilitzar el país", i va prometre mà dura. És probable que les amenaces siguin tan estèrils per apaivagar els seus detractors com les anteriors mesures. El Govern va declarar dia festiu diumenge (en contra del costum nacional) i va ampliar la mesura fins demà. També va interrompre la connexió a internet per evitar que els manifestants s’organitzin i va aprovar el toc de queda indefinit a partir de les sis de la tarda amb l’advertència que es dispararà a l’acte als infractors.

Tampoc funciona la xarxa de trens i ha tancat la indústria tèxtil, motor de l’economia nacional i subministradora de les principals multinacionals. "En vista de la situació, els propietaris han decidit tancar totes les fàbriques del país per protegir la seguretat dels treballadors", va informar l’Associació de Fabricants i Exportadors Tèxtils de Bangladesh.

Les escoles, universitats i tribunals de justícia estan clausurats i el Moviment Estudiantil contra la Discriminació, promotor de les protestes, ha emprès una campanya passiva de desobediència civil o de "no cooperació" amb peticions a la població que no pagui impostos ni factures de serveis públics. La situació sembla que causarà un bloqueig institucional i econòmic nacional per forçar la sortida del Govern.

Les protestes van començar al principi del mes passat contra un sistema de quotes que reservava el 30% de l’ocupació pública als familiars de veterans que van lluitar en la guerra d’independència contra el Pakistan. El Tribunal Suprem, amb els carrers en flames, va retallar aquella xifra fins al 5%. Era ja tard, perquè els manifestants exigien llavors la dimissió de l’Executiu i càstigs pels centenars de morts.

Aquesta és la principal crisi que afronta Hasina en 15 anys en el poder. La primera ministra va vèncer al gener per quarta vegada consecutiva en unes eleccions que l’oposició va boicotejar i, amb un descontentament social ja considerable, la llei de les quotes va catalitzar la revolta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Més d’11.000 detinguts

No li han funcionat a Hasina les intimidacions ni les cordialitats. Dissabte va convidar a negociar els estudiants i va prometre investigar les morts i castigar els culpables. Un líder de les protestes va contestar que no discutirien més que la seva dimissió. Les protestes havien deixat fins diumenge més de 150 morts i 11.000 detinguts. Els crítics de Hasina i les organitzacions de drets humans denuncien la violència repressora del Govern i fins i tot un grup de militars jubilats li han demanat que retiri les tropes dels carrers i explori les solucions polítiques.