7 de cada 10 nens argentins viuen en la pobresa
Un terç dels menors tenen un entorn familiar d’indigència al país
Mercedes Sosa. /
"A esta hora exactamente/ Hay un niño en la calle". La cançó d’Armando Tejada Gómez va arribar el 1967 als argentins a través de la veu de Mercedes Sosa. Corria el 1967 i els oients eren assenyalats en la lletra com a portadors d’una obligació moral. No hi podia haver ni "un" dels nois en la intempèrie urbana. 57 anys més tard, aquesta escena singular s’ha multiplicat exponencialment al país. L’abandonament és una de les manifestacions d’un problema important, l’Observatori del Deute Social Argentí (ODSA) de la Universitat Catòlica Argentina (UCA) acaba de revelar que 7 de cada 10 nens viuen en llars pobres, i 3 de cada 10 en un entorn familiar d’indigència perquè no s’arriba a cobrir el cistell de consum bàsic.
La pobresa en general va arribar al 54,9% durant el primer trimestre, quan va començar a sentir-se l’impacte del programa d’ajust i la devaluació del 118% de la moneda nacional disposada pel Govern d’ultradreta. Hi ha regions del nord argentí, com la perifèria de Resistencia, capital de la província del Chaco, a 935 quilòmetres de la capital, on l’índex de pobresa és gairebé del 80%. Fa un any, aquest flagell afectava el 40,1% de la població i la indigència al 14,6%.
El deteriorament de les condicions de vida dels argentins ha sigut gradual, però sostingut des del 1975, un any abans del cop militar que es pren com a punt de tall en la història d’aquest país. Quan, el 2012, Mercedes Sosa va tornar a gravar Un niño en la calle, acompanyat per Residente, el porto-riqueny va incorporar en el text la nova pintura social del pas dels anys, parlant com si fos ell mateix un nen: "Lluvia sin techo, uña con tierra/ soy lo que sobró de la guerra/ [...] Arroz con piedra, fango con vino y lo que me falta me lo imagino". Aquesta descripció ja forma part d’una geografia social que no s’ajusta a la realitat, segons els mateixos informes de l’UCA que no disten gaire dels que l’Unicef va revelar fa mesos.
La inflació voreja el 80%
Els pares d’aquests infants són els que enfronten circumstàncies que s’aproximen a la gran crisi del 2002 o els nivells de pauperització derivats de la pandèmia. El PIB caurà aquest any 3,5%. Els nivells d’activitat s’aproximen als de fa 14 anys. La inflació del primer semestre voreja el 80%.
La crisi laboral també guarda parentius amb la de fa 22 anys, quan l’ensorrament entre la paritat entre el peso i el dòlar va arrossegar el món del treball. Entre novembre del 2023, quan Javier Milei va guanyar les eleccions, i abril del 2024, moment en què el rigor de l’ajust començava a mostrar els seus efectes, es van perdre 110.000 llocs de treball en el sector privat. La "motoserra" amb la qual el mandatari ha podat l’ocupació pública així com els acomiadaments en fàbriques i comerços a partir de maig porten la destrucció de gairebé 200.000 llocs de treball.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Mamarazzis El City, la prioritat de Pep Guardiola després de la seva separació
- El PPE mostra la seva "preocupació" per l’estat de dret a Espanya
- Feijóo i el risc de recolzar Mazón
- Sánchez lloa el socialisme de Page tot i les seves diferències
- Isabel Rodríguez: "Sense allotjaments turístics, l’augment de l’oferta contindrà els preus"
- Alexia salva el Barça de l’empat en l’últim minut a Bilbao