El poder d’una mentida
Una notícia falsa amplificada per l’extrema dreta i diversos noms influents van encendre la metxa dels greus aldarulls. L’operació racista de desinformació va començar a la xarxa social X.
Manifestació en contra dels immigrants a Weymouth. | JUSTIN TALLIS / AFP
El 29 de juliol, Bebe, Elsie i Alice, nenes de 6, 7 i 9 anys, van assistir a una classe de ball a Southport, una localitat costanera al nord de Liverpool. El que havia de ser una alegre jornada estiuenca coreografiant la música de Taylor Swift es va convertir en una tragèdia nacional. Totes tres van ser assassinades a ganivetades en un atac que va ferir de gravetat vuit persones més, 6 menors i 2 adults.
Una setmana després dels fets, el Regne Unit s’enfronta als pitjors disturbis en més d’una dècada. Agitadors d’extrema dreta han marxat per ciutats com Manchester, Leeds, Nottingham o Middlesbrough, saquejant comerços, agredint ciutadans no blancs i fins i tot intentant cremar edificis en els quals s’allotgen refugiats. Gairebé 400 persones han sigut detingudes. Tot i que la mobilització antifeixista ha sigut molt més gran, l’onada de violència ha desencadenat un clima de tensió que fractura la convivència social.
Tot aquest tumult neix d’una notícia falsa. El presumpte autor de la massacre és Axel Rudakubana, un jove britànic de 17 anys nascut a Cardiff. Però, per als radicals que han pres els carrers la seva identitat real no importa. Tot és culpa de la immigració islàmica. Així és com una mentida repetida milers de vegades està aconseguint incendiar el país.
L’operació comença a Twitter, la xarxa social ara coneguda com a X. Poc després de conèixer-se l’atac, el compte @europeinvasionn, de contingut racista, assegura als seus més de 360.000 seguidors que el sospitós és un "immigrant musulmà", segons una anàlisi de Sky News. En unes hores la notícia falsa es viralitza gràcies a usuaris tan influents com el misogin Andrew Tate, acusat de violació i de liderar una organització criminal per explotar sexualment dones.
Teoria de la conspiració
Milers d’usuaris d’aquesta i altres plataformes com a Facebook o Instagram ho repliquen esmentant termes relacionats amb l’islam, difonen noms falsos típicament àrabs i s’inventen que l’autor de l’atac va arribar al Regne Unit il·legalment en pastera i que era vigilat pel MI6.
Aquesta ferotge atmosfera d’hostilitat antiimmigració –atiada des de fa anys per polítics i mitjans de comunicació a la Gran Bretanya– s’agita a internet mentre la policia guarda silenci, com és habitual quan entre els implicats hi ha un menor d’edat. No obstant, la desinformació floreix en aquests silencis. Dimarts, un dia després de l’atac, l’odi es vessa sobre els carrers. Desenes d’ultres anglesos s’infiltren en la vetlla convocada a Southport i acaben llançant tota mena d’objectes contra els agents. La policia local assenyala com a organitzador a l’activista neofeixista Tommy Robinson, fundador de l’extinta organització islamòfoba English Defence League. Aquella nit, el diputat Nigel Farage, líder del partit ultraconservador Reform UK, alimenta la teoria de la conspiració en un missatge en el qual es pregunta si el Govern laborista "està ocultant la veritat".
Notícies relacionadesFinalment, el jutge que investiga el cas decideix dijous revelar la seva identitat per evitar que "altres persones amb males intencions continuïn difonent desinformació". No ho aconsegueix. Rudakubana és britànic i fill d’una família catòlica, cosa que descarta la hipòtesi del terrorisme islàmic, com confirma la policia. Amb tot, és d’ascendència ruandesa i, suficient per continuar atiant la flama de l’odi, negre.
Des de la seva talaia, el milmilionari Elon Musk, propietari de Twitter, amplifica les notícies falses llançades per Robinson i d’altres influencers de l’extrema dreta, assenyalant que "la Guerra Civil és inevitable". Ja no es parla de les nenes assassinades. Als carrers, els disturbis porten un missatge de rebuig de la immigració amb què culpen el primer ministre Keir Starmer, en el càrrec des de fa només un mes. A les xarxes, se l’acusa de titllar els votants conservadors no-violents de "sicaris d’extrema dreta", una cosa que Starmer no ha dit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
- Gavi, un any després
- El Barça acaba trasbalsat