El detingut a Àustria planejava una matança en el concert de Taylor Swift

"Des de fa mesos estem davant una amenaça creixent. I els grans concerts són un objectiu clar", va afirmar el ministre de l’Interior austríac, Gerhard Karner, l’endemà de cancel·lar-se in extremis els tres concerts previstos per la superestrella nord-americana a la capital austríaca. Karner va citar com a potencials precedents tant la matança registrada a la sala parisenca Bataclan, el 2015, amb 130 víctimes mortals, com l’ocorreguda en el concert de la nord-americana Adriana Grande a Manchester, el 2017, amb 23 morts. També va esmentar la situació actual al Regne Unit, arran de la mort de tres nenes apunyalades a Southport per un jove de 17 anys en una festa amb música de Swift i els disturbis ultradretans que continuen sacsejant Anglaterra arran d’aquests assassinats, ocorreguts el 29 de juliol passat.

"Confessió completa"

La decisió de cancel·lar els tres concerts de Viena es va produir després de la detenció el mateix dimecres de tres adolescents, de 19, 17 i 15 anys, els primers dels quals va oferir una "confessió completa" del que preparaven, segons el portaveu del Ministeri de l’Interior, Franz Ruf. D’acord amb el seu relat, a finals de juliol el jove va deixar la seva feina advertint que preparava "una cosa gran". L’altre sospitós, dos anys més jove, va tallar també llavors amb la seva nòvia, aparentment per concentrar-se en els preparatius junt amb l’altre sospitós. Havia sigut recentment contractat per una empresa de seguretat privada per vigilar el recinte i se sospita que anava a facilitar l’acció del principal sospitós.

Els serveis secrets austríacs van començar, a partir d’allà, a treballar "contra rellotge" per seguir els seus moviments i comunicacions. En un registre al domicili del més gran dels dos detinguts i principal sospitós van trobar, a més de diners falsos i un focus de llum blava dels utilitzats per la policia, substàncies químiques, peròxid d’hidrogen, cables, detonadors i propaganda del radicalisme islàmic. El jove havia deixat, a més, el seu jurament de fidelitat a IE, penjat a internet. Els plans d’atemptat s’havien anat "concretant", d’acord amb el portaveu d’Interior.

Entrades esgotades

El ministre Karner va lloar i va agrair la decisió dels organitzadors dels concerts de cancel·lar-los completament. S’esperava aplegar en les tres gales 170.000 assistents i les entrades estaven esgotades. L’organització de la gira va anunciar ahir que tornarà els diners de les localitats, "ja que no es preveu oferir concerts alternatius". Tal com ha passat en altres ciutats centreeuropees, com Múnic, s’havien preparat dispositius especials de seguretat, ja que cada un dels concerts de Swift estan concentrant milers de persones sense entrada, que els segueixen en festes paral·leles als voltants dels estadis o pavellons on se celebren. En el cas de Múnic, van ser més de 40.000 els concentrats en una muntanya veïna de l’estadi olímpic on va actuar Swift.

El detingut com a presumpte principal sospitós no tenia entrada, sinó que presumiblement pensava barrejar-se entre els 20.000 joves que s’estima que s’haurien concentrat als voltants de l’Ernst Happel Stadion de Viena. S’havia informat per internet sobre com manejar explosius i se sospita que pretenia perpetrar un atemptat suïcida per "matar una gran quantitat de gent" en algun dels concerts, segons el portaveu policial.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Pròxima cita a Londres

Els tres espectacles de l’estadi vienès estaven anunciats per ahir, avui i demà. Les pròximes actuacions de Swift tindran lloc el següent cap de setmana, a l’estadi de Wembley, a Londres. L’alarma i suspensió dels concerts es produeixen en un clima de certa tensió política a Àustria. El 29 de setembre se celebren al país eleccions nacionals, en què la ultradretana FPÖ podria convertir-se, segons els sondejos, en la força més votada. Els pronòstics apunten, així mateix, a un enfonsament de la coalició de govern actual, formada per conservadors i verds.