L’Iran guanya més influència amb Sinwar com a nou capitost de Hamàs

Hamàs tan sols ha trigat una setmana a nomenar el reemplaçament del líder de la seva branca política, Ismail Haniyeh, assassinat a finals de juliol a Teheran en una atac atribuït a Israel hores després que es reunís amb el nou president iranià, Masoud Pezeshkian. En una decisió exprés de l’òrgan consultiu on es cuinen les decisions del Moviment de Resistència Islàmic, l’anomenat Consell Xura va anunciar dimarts el nomenament de Yahya Sinwar per liderar també el braç polític de l’organització.

Sinwar és la gran bèstia negra d’Israel, el seu "terrorista més buscat" com a presumpte cervell dels atacs del 7 d’octubre que va posar en marxa la guerra a Gaza. Però també és un dels principals partidaris de mantenir l’estreta relació militar amb l’Iran, així com l’home de Hamàs que disposa de l’última paraula en les negociacions sobre els ostatges i l’alto el foc a Gaza.

El moviment havia tingut fins ara un lideratge bicèfal, almenys nominalment, amb una branca política dirigida des de Doha (Qatar) per Haniyeh i un braç militar controlat des de la Franja per Sinwar i el fugisser Mohammed Deif, que alguns a Israel donen per mort, per més que no s’hagi confirmat la seva defunció. Però ara tot el poder ha acabat centralitzat en Sinwar, que va passar 23 anys a les presons israelianes abans de ser alliberat en un intercanvi de presoners el 2011.

En parador desconegut

Nascut a Khan Yunis (sud de Gaza) fa 61 anys, es va integrar a l’organització poc després de la seva fundació el 1987. I no va trigar a escalar posicions com a cap d’una unitat encarregada de perseguir els col·laboracionistes d’Israel a la Franja. El seu parador actual és un misteri. Se’l pressuposa amagat als túnels de Gaza o en algun dels ruïnosos edificis d’apartaments que continuen dempeus a l’enclavament.

"A l’elegir Sinwar com el seu nou líder, Hamàs ha optat per una fugida cap endavant malgrat la greu crisi que enfronta. Ha escollit un dels màxims exponents de la seva línia dura, tant per humiliar Israel com per obligar els nord-americans a negociar amb ell", assegura un periodista de Gaza que va abandonar l’enclavament fa uns mesos per temor de ser assassinat. "En qualsevol cas, Sinwar era ja el líder de facto de Hamàs, l’home que ha dirigit la guerra des del principi". El missatge en aquest sentit és clar. Ni capitulació ni treva. Davant les pressions occidentals i àrabs perquè es desarmi, Hamàs ha redoblat la seva aposta per la resistència armada com a única via per obtenir potencials concessions d’Israel. Almenys, en el context actual.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

"La resistència seguirà mentre existeixi l’ocupació"

Unanimitat

"L’elecció de Sinwar va ser acceptada de manera unànime, fet que prova la unitat de les nostres files i que Sinwar ha sigut en tot moment soci del procés de negociació", va afirmar dimarts des de Beirut Ossama Hamdan, cap de relacions internacionals de Hamàs, a l’anunciar el nomenament. Durant uns dies es va especular que Khaled Meshal podria haver rellevat Haniyeh, a qui va precedir en el càrrec fins al 2017. Oriünd d’un poble de Cisjordània, Meshal representa l’ala més pragmàtica del moviment i, alhora, el corrent partidari de reduir la dependència de l’Iran per estrènyer llaços amb els règims sunnites de la regió, la mateixa branca de l’islam a què pertany Hamàs. No en va se’l considera molt pròxim a Qatar i Turquia.