El nou primer ministre demana el final de la violència a Bangladesh

A Muhammad Yunus se li acumla la feina el seu primer dia a l’oficina. El nobel de la pau va aterrar ahir al migdia a Dhaka amb la missió de reconstruir Bangladesh i ordenar el caos que ha deixat la caiguda de la primera ministra, Sheikh Hasina. La joia popular es barreja aquests dies amb saquejos i venjances que suggereixen un camí complex.

"Disciplina", va demanar Yunus al tornar al seu país després del seu exili parisenc. "Tenim feina dura i cal completar-la. Han arribat noves oportunitats", va continuar mentre avançava per l’aeroport internacional Hazrat Shahjalal. Havia sigut rebut pel general Waker-uz-Zaman, cap de les Forces Armades, i altres alts càrrecs castrenses. També hi van acudir representants del moviment estudiantil que va expulsar Hasina després de setmanes de fragoroses protestes. Està previst que el president, Mohammed Shahabuddin, una figura ornamental a Bangladesh, prengui jurament a Yunus i el seu nou Gabinet a la nit. Serà un "bonic procés democràtic", va pronosticar Zaman.

Urgeix ara evitar l’anarquia durant l’eufòria. "La violència és el nostre enemic. No fem més enemics. Tranquil·litzeu-vos i prepareu-vos per aixecar el país", va dir Yunus abans d’embarcar. Missatges similars es van escoltar des de diferents fronts. "Sense destrucció ni venjança", va aconsellar Khaleda Zia, presidenta del Partit Nacionalista de Bangladesh i nèmesi de Hasina durant dècades.

Opositora alliberada

Zia, condemnada per uns gasosos càrrecs de corrupció, va ser alliberada del seu arrest domiciliari tan aviat l’ex primera ministra va escapar del país. També un tribunal de la capital havia anul·lat el dia anterior la condemna de sis mesos de presó per presumptes violacions de la llei laboral que pesava sobre Yunus. Les organitzacions de drets humans han denunciat l’ús malintencionat de la justícia durant el mandat de Hasina.

Molts bengalins aboquen aquests dies la seva ira sedimentada durant dècades contra els defensors de Hasina, els líders del seu partit i, en general, tot el que està vinculat al vell règim. També abunden els atacs contra hindús, una minoria al país musulmà, considerats pròxims a l’ex primera ministra. No va ser un èxit irrellevant de Hasina que controlés l’integrisme islàmic en particular i el país en general.

Entre la seva fugida i la consolidació del nou Executiu hi ha un buit de poder considerable. Els veïns patrullen els carrers amb pals, barres de ferro i ganivets per protegir les seves cases del pillatge. Molts centres comercials encara no s’han atrevit a reobrir. La seguretat ciutadana és competència policial, però les comissaries continuen buides.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Tensa vista per confirmar Hegseth a Defensa

Algunes desenes entre els 300 morts que van deixar les protestes eren policies i hi van renunciar si no se’ls assegurava la protecció. El context actual, amb notícies de saquejos d’arsenals, no els tranquil·litza. Absent la policia, la missió recau en l’Exèrcit, només 200.000 soldats en un país amb 170 milions d’habitants.

Entre els deures de Yunus i els seus ministres també hi figura l’economia, castigada per les costoses importacions, la inflació i un atur juvenil desbordat. Als universitaris se’ls va esgotar la paciència amb la llei que reservava una quota de l’ocupació pública per als familiars dels que van lluitar en la guerra d’independència. Aleshores van néixer unes protestes que van aconseguir tombar l’odiada primera ministra però que estan lluny de solucionar els problemes de fons.