El Brexit i la inflació alimenten l’onada de violència xenòfoba al Regne Unit

Els disturbis de l’extrema dreta al Regne Unit han sumit el país en la pitjor onada de violència en més d’una dècada. La circulació de notícies falses sobre la identitat de l’assassí de tres nenes a Southport el passat 29 de juliol, al qual alguns agitadors radicals van relacionar amb l’islam i amb els sol·licitants d’asil, han tret a la llum el racisme i la xenofòbia d’una part de la població, que veu els immigrants com una amenaça. Un racisme encoratjat per líders polítics de dretes i que, malgrat estar arrelat en alguns sectors de la societat britànica des de fa dècades, ha pres una nova dimensió en els últims anys arran del Brexit i de la crisi per l’augment del cost de la vida.

La degradació dels serveis públics i l’empobriment de les classes treballadores són dos dels principals factors que expliquen que hi hagi un auge dels discursos racistes.

Almenys set de les 10 ciutats més empobrides del Regne Unit han patit disturbis en els últims dies –entre elles Middlesbrough, Blackpool o Liverpool–, la majoria d’aquestes ciutats situades al nord antigament industrialitzat del país. Els esforços dels últims governs per estalviar costos en matèria migratòria han provocat que moltes d’aquestes poblacions s’hagin convertit en el destí d’un nombre substancial de sol·licitants d’asil, a causa del preu més assequible de l’allotjament. Un còctel perfecte per a l’aparició de la tensió i de la violència viscuda en les últimes setmanes.

L’humanista Paul Gilroy, un dels teòrics més destacats del país en matèria de racisme i racialització, coincideix a indicar que el factor econòmic és un dels causants de l’auge dels discursos xenòfobs, però incideix que existeix també un factor cultural que no s’ha de passar per alt.

"La qüestió econòmica és absolutament rellevant, però no és suficient per explicar aquesta situació. Les persones que ens atenen quan anem al metge i les que cuiden els grans i els malalts són immigrants. La Unió Europea va finançar biblioteques i escoles a les zones més empobrides del país, i tot i així moltes persones no volen reconèixer-ho perquè els converteix en traïdors i en còmplices de la invasió estrangera", assenyala el professor de la University College de Londres.

Gilroy afirma que el Brexit va portar un canvi en la manera de tractar la immigració des de les institucions, impulsat pel Partit Conservador. El professor destaca que, malgrat que sempre hi ha hagut veus crítiques amb l’arribada d’estrangers dins de la formació, en els últims anys s’ha acceptat un discurs obertament racista per part de membres del mateix Govern.

Retòrica antiimmigració

"Llancen aquest tipus de missatge populista perquè creuen que aquest és el discurs amb què la gent s’identifica. Creuen que si utilitzen aquesta retòrica poden despertar l’ànim dels votants", assenyala el professor, que assenyala que el Partit Laborista també ha contribuït a la propagació d’aquest discurs en alguns moments de la seva història.

La retòrica antiimmigració utilitzada pels recents governs conservadors ha calat en una part important de la població, malgrat la seva incapacitat per reduir l’arribada d’immigrants. Prova d’això han sigut els més de quatre milions de vots obtinguts pel partit de dreta populista Reform UK en les passades eleccions –un 14,3% del total.

La fixació pels costos relacionats amb l’allotjament de sol·licitants d’asil, impulsada pel Govern de l’ex primer ministre Rishi Sunak –qui va aprovar l’ús de barcasses i de bases militars en desús com alternatives als hotels amb l’objectiu de reduir la despesa en matèria d’acollida– s’ha reflectit en els atacs contra dos d’aquests hotels per part de centenars de manifestants violents el cap de setmana passat.

La violència encoratjada per l’extrema dreta no és una cosa nova al Regne Unit, on els grups ultres vinculats al futbol –com és el cas l’organització islamòfoba English Defence League (EDL)– van protagonitzar importants disturbis en les últimes dècades del segle passat i a principis dels 2000.

Nova eina

La proliferació de les xarxes socials, no obstant, ha suposat una nova eina per a l’organització d’aquests grups i per a la propagació de notícies falses amb l’objectiu de desestabilitzar el país. El Govern està mirant de trobar vies legals perquè les empreses tecnològiques es comprometin encara més en la lluita contra la desinformació, al mateix temps que està estudiant el paper que tercers països han pogut exercir en la proliferació dels disturbis.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’Executiu ha insistit que aquests grups no representen el sentiment majoritari de la societat britànica, malgrat el soroll generat pels altercats en els últims dies.

Segons una enquesta publicada aquesta setmana per YouGov, tan sols un de cada tres britànics es mostren a favor de les protestes contra la immigració i només un 7% són partidaris de l’ús de la violència. Les contramanifestacions convocades per part d’organitzacions antiracistes aquest dimecres han sigut una mostra d’això i han contribuït a desinflar l’onada de violència, tot i que molts analistes coincideixen a dir que només el creixement de la malmesa economia britànica i la lluita contra la desigualtat ajudaran a resoldre el problema de fons.